Pardo i Galceran exploren els grans canvis musicals des de Beethoven fins a Philip Glass

"Sempre hi ha aquella típica afirmació que diu, 'jo no hi entenc de música clàssica'. Bé, jo no hi entenc de vi i, tanmateix, m'agrada el vi. M'explico?", comentava rient el pianista, compositor i director d'orquestra, Pedro Pardo, que aquest dijous 23 de gener, a les 20 hores, a la sala Consòrcia del Centre de Congressos d'Andorra la Vella, protagonitzarà juntament amb el periodista i divulgador musical, Albert Galceran, la xerrada 'El pèndol, una història de la música'. Una conferència que oferirà un fascinant viatge a través de la història de la música, des del barroc fins a la música contemporània. "Amb l'Albert som uns apassionats de la música clàssica i fa anys que treballem junts, col·laborant en programes de ràdio i televisió dedicats a la música, i també amb el CaixaForum, on oferim xerrades per a un públic una mica més específic. Aquesta vegada, però, tal com ens han proposat des de la Temporada, hem volgut organitzar una activitat més orientada a un públic general. Intentarem explicar la història de la música de tu a tu i sense por!", avançava Pardo amb entusiasme.

De fet, la xerrada tindrà com a eix central l’efecte pendular que defineix l’evolució de les composicions i les reaccions dels grans compositors. Un efecte pendular que, segons Pardo, es pot atribuir tant al món de la música com a qualsevol altre univers artístic. "És un efecte pendular que es produeix a totes les arts. La història de la música va paral·lela a la història de l’art, de l’arquitectura, de la filosofia. Tots els moviments artístics han sorgit com a reacció en contra del moviment anterior". relatava el compositor i director d'orquestra. "Quan nosaltres parem atenció a la música barroca i clàssica, veiem que hi ha uns compositors que van anar en contra del barroc, i això reflecteix com la història s’ha volgut rebel·lar contra els corrents anteriors. Després, aquest moviment es torna a moure cap a la destrucció, i sembla una evolució", afegia Pardo, mentre assegurava que és un procés continu que es repeteix una vegada i una altra.

Així doncs, Pardo i Galceran començaran aquesta odissea musical amb Pitàgores i l'acabaran amb la música minimalista de Philip Glass. "No tenim certes notes o escales perquè sí. Hi ha un motiu matemàtic darrere de tot això, i és aquí on expliquem per què la música occidental sona com sona", apuntava Pardo, mentre assegurava que la xerrada pretén trencar amb la idea que la música i els músics només són fruit d'un instint creatiu. "Tot el contrari. Parlem com parlem perquè venim d’on venim. Per exemple, la música xinesa segueix un altre patró", puntualitzava el pianista. De fet, quan se li pregunta sobre el moment històric que més li agrada explicar en aquesta conferència, Pardo ho té clar. "Per a mi, el més emocionant és el que va representar Beethoven. Va ser un home que, amb dinou anys, va viure la Revolució Francesa i el va afectar de ple, ja que va deixar de treballar pels nobles i va trencar amb tot el que existia abans", assenyalava el compositor. "A partir de Beethoven, creix l'humanisme. Fins i tot, la música de cinema té les seves arrels en ell, i per això és tan interessant per a nosaltres; és el primer compositor que introdueix missatges subliminals a la seva música", comentava Pardo, com a breu avançament de la xerrada.

Un dels punts més atractius d'aquesta activitat, que com comentava Pardo serà altament interactiva amb el públic, serà que es complementarà amb projeccions que permetran als assistents viure en primera persona els efectes de l’evolució de la música al llarg dels segles. A més, també hi haurà un piano de cua que Pardo utilitzarà per interpretar música en directe. "Cuidar la divulgació musical és una qüestió d'educació. Nosaltres estem fent la feina que no es fa a les escoles, i això em fa molta pena", lamentava Pardo. "Penso que és interessant saber per què Freddie Mercury fa un àlbum, o per què els Beatles inclouen un quartet de corda a 'Yesterday'. Volien emular Mozart, però això no es planteja", comentava Pardo. "La música és universal, però ens fa por. Ens costa concentrar-nos més de vint segons en una cosa. Però si ens hi fixem, una final de la Champions dura tres hores, i ho gaudim sense problema. Podríem reflexionar-hi", concloïa el compositor, que convidava d'aquesta manera el públic a assistir a l'acte i a gaudir d’aquesta proposta.