COMPAREIXENÇA AL CONSELL GENERAL
Els propietaris proposen edificar en terreny agrícola
El president de l’associació insta a reformar la Llei d’urbanisme. Creu que el Govern hauria d’incentivar la construcció de pisos per ampliar l’oferta
Jordi Marticella al Consell General.
Reformar la Llei d’urbanisme per accelerar la transformació de sòl agrícola o industrial en residencial. És una de les propostes llançades ahir per Jordi Marticella, president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, per fomentar la construcció de nous habitatges i poder ampliar el mercat de lloguer. Marticella, que va comparèixer, com a convidat, a la comissió d’estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible del Consell General, és partidari d’aquest canvi legislatiu sempre que el Govern asseguri que “una part significativa” dels habitatges es destinarà a l’arrendament. Altres mesures que caldria tirar endavant per engrandir el parc d’habitatge, segons el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, serien: cedir sòl públic als promotors privats amb la condició de construir habitatges de lloguer, eximir d’impostos els habitatges nous destinats a l’arrendament i augmentar la seguretat jurídica dels propietaris per garantir-ne la tranquil·litat, fet que els incentivaria a posar els seus immobles al mercat.
“Sense la inversió dels propietaris privats, el mercat de l’habitatge no funcionaria”
Marticella va reconèixer que avui l’oferta del mercat de lloguer és molt limitada, “està estancada”. “L’oferta és tan escassa que els pisos disponibles es lloguen en qüestió d’hores o de dies”. A més, els preus han arribat a “màxims històrics”, la qual cosa dibuixa una situació que “no és prometedora”. “I les previsions per al 2025 són d’un increment alarmant”. En aquest sentit, el diagnòstic del panorama residencial ofert per Marticella no va ser esperançador. “L’entrada de nombrosos inversos estrangers ha provocat una pressió molt gran al mercat. I les polítiques del Govern han estat insuficients. Les conseqüències socials són clares. Veiem com els joves, un dels col·lectius afectats, no poden llogar un pis sols. O com les famílies amb ingressos baixos o els immigrants han de viure en condicions precàries, de vulnerabilitat. Es veuen exclosos del mercat formal perquè no poden garantir els requisits que es demanen. És una situació inacceptable en un país que aspira a garantir el benestar dels seus ciutadans.”
“Cal recuperar les bones relacions que hi ha hagut entre propietaris i llogaters”
Ara bé, “sense la inversió dels propietaris privats, el mercat de l’habitatge no funcionaria”, va remarcar Marticella, que va afirmar que els propietaris són “un pilar fonamental per a la prosperitat econòmica del país”. “Els propietaris que destinen els seus estalvis a l’adquisició de pisos busquen una rendibilitat legitima, però també cobreixen una necessitat essencial de la societat, que és la de l’accés a l’habitatge”. Per al president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, el que cal és “recuperar les bones relacions personals que sempre hi ha hagut entre propietaris i llogaters. Sembla que estem enfrontats”. Marticella considera que, el dels propietaris, és un col·lectiu que “sovint queda culpabilitzat”. Quant a la pròrroga forçosa de la congelació dels lloguers (que finalitza el 2027), Marticella admet que la mesura ha donat “tranquil·litat als inquilins”, però alhora ha frenat alguns propietaris, que no han volgut posar els habitatges al mercat. Marticella no preveu que l’acabament de la pròrroga obri un escenari de desgavell amb una alça de preus desmesurada: “No hi haurà cap cataclisme.”
“Ningú hauria de poder establir-se al país sense tenir garantit un habitatge”
En termes més generals, més ajustats a l’essència de la llei òmnibus (en tràmit parlamentari i coneguda, també, com a llei per al creixement sostenible i accés a l’habitatge), Marticella va apuntar que la resolució correcta de l’ordenació del territori no serà possible sense un model de país clar, i aquest model de país “transcendeix ideologies i ens dona sentit de pertinença; és fonamental per a la planificació estratègica del futur”. Un model que no s’ha de limitar a l’economia: “Ha de ser una eina indispensable per preservar l’entorn natural.” “Tenir un model clar ens capacita per projectar-nos al món i ens permet ser anticipar-nos”, va afegir. Finalment, Marticella, referint-se a l’equilibri perseguit entre creixement demogràfic i urbanístic, va avançar que una mesura que podria resoldre la situació seria el control migratori: “Ningú hauria de poder establir-se al país sense garantir un habitatge.” O bé, va afegir, rebaixar les polítiques de prestacions: “El que no podem fer és carregar el sistema de més ajudes perquè això provoca que vingui més gent de fora.”