Espot afluixa, clamen els consellers

La resistència numantina de Jordi Jordana i Maria Martisella a ajornar el debat de la llei òmnibus al Consell va saltar pels aires dimarts passat a les vuit de la tarda, quan feia hores que tots els consellers presents remenaven esmenes amunt i avall. La resta dels membres de la comissió, amb els presidents de grup al capdavant, feia dies que clamaven contra les exigències del Govern de mantenir tant sí com no la data del 30 d’aquest mes. La tensió en el si de la comissió que provocaven les pressions venia de lluny, segons fonts properes, però el detonant definitiu per traslladar la discussió a la sessió del 6 de març va ser una esmena sobre el pagament de l’ITP relacionat amb concessions administratives, que hores d’ara ningú en sap de ciència certa tot l’abast. Si quedaven dubtes, en aquell moment va quedar clar que sense suport tècnic era impossible afrontar amb garanties l’anàlisi i les reformes que es volien introduir a un text de tanta complexitat i ambició. Aspira a garantir un creixement sostenible i el dret a l’habitatge i entre altres aspectes, afecta la immigració, la inversió estrangera, el comís dels pisos buits o la dràstica reducció dels apartaments turístics. Tota la tarda va ser moguda, vorejant el caos. Com va passar, per exemple, en constatar que una de les esmenes introduïdes modificava un article que entrava en contradicció amb un altre que apareixia més endavant en el text. Amb l’afegit que el termini d’anàlisi previ s’acabava ahir si es volia portar el projecte al Consell a final de mes. Arribats aquí, acord unànime d’ajornar-ho i un whatsapp al grup de la junta de presidents per trobar una nova data. La primera que es posa sobre la taula és la del 18 de febrer, que significava habilitar una sessió en un mes de vacances parlamentàries. Però ni al PS ni a Carine Montaner els anava bé (a Montaner tampoc li anava bé el 30 de gener); per tant, el 6 de març. Cal tenir en compte que en la data inicialment prevista semblava que es volia batre el rècord de duració d’una sessió parlamentària. A banda de l’esmentada llei s’havia de debatre la del pressupost (es manté) i el nomenament del nou president de l’AFA, el projecte de llei qualificada del registre d’entitats religioses i diversos convenis. Darrers punts que es veuen avui.

LLOABLE INTENT DE CASAL

Les qüestions tècniques que arrossega el text han estat el motiu per no plegar-se a les demandes del Govern. Intentar guanyar temps per arribar a un consens seria una pèrdua de temps. Les posicions polítiques són irreconciliables, segons les mateixes fonts. Tot i els lloables esforços d’ahir en roda de premsa del ministre portaveu per defensar que en el si de la comissió regna un clima d’entesa i col·laboració, res més lluny de la realitat. Espot i el Govern saben que estan completament sols en la defensa d’un projecte que no acaba de convèncer ni els seus propis consellers. En especial els dos de la Massana. Lloables també els esforços de Casal per intentar convèncer-nos que celebren l’ajornament per així poder presentar la millor llei possible quan sap que han pressionat fins a l’extenuació perquè es votés dijous vinent. Encara que es quedessin sols, com així hauria succeït. I molt hauran de canviar les coses perquè no succeeixi el 6 de març.