Els afectats pel toluè perden la batalla judicial a Andorra

Ni la Batllia, ni el Tribunal Superior, ni ara el Tribunal Constitucional (TC). La parella que fa pràcticament tres anys va deixar el seu habitatge per la contaminació que havia provocat un producte usat pel veí en unes obres ha rebut una nova negativa judicial i esgota la via dels tribunals andorrans; el darrer revés ha estat el rebuig al recurs d’empara interposat pels demandants perquè el TC no hi veu cap de les vulneracions de drets que argumentaven. La representació lletrada de Manel Álvarez i Virgínia Claverol esgrimia que durant el procés se’ls havien vulnerat el dret a la jurisdicció, a un procés degut amb igualtat d’armes, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un judici de durada raonable, a banda del dret a la salut i a la protecció contra les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar. Els recurrents argumentaven que els terminis en els quals s’havien resolt les decisions de primera i segona instància suposaven una dilació judicial excessiva, especialment perquè havien interposat una acció de tutela sumària a la Batllia i s’havien excedit àmpliament els terminis fixats al Codi de procediment civil per resoldre-la. Afegien que les emanacions tòxiques al seu habitatge havien vulnerat el seu dret a la salut, que havien hagut d’abandonar-lo i, per tant, s’havien vulnerat els seus drets a la vida privada i familiar, i que les decisions de la justícia ordinària eren fruit de valoracions errònies de les proves.

El Constitucional recorda que és la jurisdicció ordinària la que valora fets i proves, i que el seu paper rau a determinar si la resolució a la qual arriben és arbitrària o il·lògica i que aquest no és el cas en les sentències examinades. Sobre el dret a la salut, precisa que segons la legislació no pot ser evocat directament en un recurs d’empara i, amb referència al dret a la vida privada i familiar, esgrimeix que si bé la Carta Magna l’empara, el recurs no precisa com s’ha vulnerat aquesta protecció. Finalment, sobre la durada del procés judicial, l’Alt Tribunal acaba concloent que els terminis de resolució són adequats a la complexitat tècnica de l’afer a examinar i els retreu haver optat per un procediment d’urgència que ha acabat per resultar inadequat per a un cas d’aquestes característiques.

ELS DEMANDANTS

La sentència els recorda, però, que tenen l’opció d’impulsar un procediment ordinari per reclamar la reparació dels danys que al·leguen. Una via que la parella ja va iniciar, però que va quedar aturada en espera de la resolució d’aquest procediment que, recorden, van interposar per reclamar per la via d’urgència que es desfés la paret que havia originat el problema en haver-se utilitzat per aïllar-la un producte amb toluè que va causar emanacions tòxiques. Ara valoren el final del litigi entre la incomprensió, la frustració i l’enuig. “Continuen dient que no hem ventilat i que això és culpa nostra”, “què no hem ventilat? d’on s’ho han tret?”, lamentaven ahir, replicant que les finestres van estar obertes un estiu sencer. La justícia ordinària va resoldre que la falta de ventilació al pis va ser determinant en la persistència de la contaminació, una conclusió que insisteixen a rebatre. “Ens van dir que allà no podíem viure, que no podíem viure per perill per a la salut”, va recordar Claverol. Es refereix a la decisió de la inspecció del Govern que es va desplaçar el març del 2022 a l’immoble i que va obrir un expedient sancionador als responsables de l’obra. Una decisió que, repliquen, segueix estant vigent perquè en tres anys cap estament els ha dit que el pis és habitable. Ara han demanat al Govern que resolgui la qüestió, que es pronunciï sobre si és segur tornar a ocupar-lo. Però el que ja els ha avançat l’executiu és que la conclusió de la causa judicial deixaria sense efecte el citat expedient. En paral·lel, mediten si acudir a Estrasburg després del gerro d’aigua freda i el cost que els ha suposat la causa, amb l’afegit que el Constitucional els ha imputat l’abonament de les costes. “Ets víctima i a sobre has de pagar, és surrealista”, lamenta Álvarez. Segueixen repassant el cúmul de documentació que han recopilat per sustentar el perill del producte usat pel veí i les conclusions del peritatge del catedràtic espanyol José Costa, que conclou que la ventilació no és la solució, que cal eliminar el focus de la contaminació, la cola usada a la paret veïna –no el van poder incloure al recurs per un problema de terminis– per defensar uns arguments que la justícia no avala. “Li pot passar a qualsevol, aquesta lluita no és per nosaltres, és per tothom”, etziba la parella.