CONSELL GENERAL
L’elecció de Jover supera la votació del Consell amb l’única negativa d’Andorra Endavant
El Consell General va donar llum verda a la designació d’Eric Jover com a president de l’Autoritat Financera (AFA) amb els únics vots en contra del grup liderat per Carine Montaner.
Els consellers d’Andorra Endavant, al centre de la imatge.
El nomenament de l’exministre Eric Jover com a president de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) no va causar polèmica a la sessió d’ahir del Consell General. La tria només va comptar amb els vots en contra d’Andorra Endavant, mentre que Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata van optar per l’abstenció. Un canvi de rumb en el partit encapçalat per Escalé, que fa unes setmanes va mostrar-se reticent. La mesura va acabar tirant endavant en segona volta, després que en primera no s’arribés al mínim de vots necessaris (dos terços de la cambra).
La presidenta suplent del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Noemí Amador, va justificar el vot en contra del seu partit “per respecte a la ciutadania”, ja que Jover “va ser ministre de Finances i va haver de dimitir per no pagar impostos”. Amador va assenyalar que “seria irresponsable” tractant-se del “càrrec que se li vol donar”.
“Hi votem en contra per respecte a la ciutadania tractant-se del càrrec que se li vol donar”
“Aquest nomenament desdibuixa la línia que hi ha d’haver entre l’estat i el partit”
“Desitgem molts encerts a Eric Jover pel bé del país i de tots nosaltres”
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va destacar que la posició del seu partit “ha evolucionat cap a l’abstenció després de les converses que hem mantingut amb els sectors econòmics i financers”, i que això és a causa del fet que el perfil de Jover “és difícil de trobar”. Així i tot, el líder de Concòrdia va assenyalar “la pràctica per part del Govern de nomenar com a càrrecs d’entitats independents” persones que “tenen una simpatia directa amb el partit”. “Al nostre entendre són decisions que desdibuixen la línia que hi ha d’haver entre l’estat” i DA, va declarar. Escalé va assenyalar que la tria més correcta hauria estat a través d’un concurs públic i de mèrits.
Per la seva part, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, va justificar l’abstenció del seu partit al·legant que Jover “té una gran trajectòria” i que “és una persona independent al mateix sector financer”, posant en relleu aquest factor diferencial. Però “ens hauria agradat que tingués una neutralitat política més marcada”. Casal va voler “desitjar-li molts encerts pel bé del país i de tots nosaltres”, sent conscient que el candidat “acabaria sortint en segona volta de votació”.
“Reconèixer un error administratiu és un signe de maduresa i integritat”
“Jover té la trajectòria i experiència necessàries per ocupar el càrrec de president de l’AFA”
El conseller general del grup de demòcrates David Montané va posar en relleu algunes de les feines dutes a terme per l’exministre durant els últims anys, com ara “liderar l’ingrés històric d’Andorra al Fons Monetari Internacional”. Fent referència a les irregularitats fiscals que van fer abandonar la primera línia política a Jover, Montané va declarar que “reconèixer un error administratiu, i assumir-ne les conseqüències, no és un signe de feblesa, sinó de maduresa i integritat”.
El ministre de Finances, Ramon Lladós, va voler destacar “la trajectòria i experiència necessària per ocupar el càrrec”. Eric Jover va ser ministre d’Educació (2015-2019) i de Finances i portaveu (2019-2023) i substituirà en el càrrec Raül González. La seva trajectòria política va paral·lela al naixement de DA i a les victòries electorals des del 2011.
MOLNÉ CREU QUE LA LLEI D'ENTITATS RELIGIOSES COBREIX UNA "DEMANDA HISTÒRICA"
La presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, va assenyalar que “és important disposar d’una nova norma” que pugui permetre evitar “buits legals que vulnerin els drets religiosos”. Segons Segués, fer créixer el nombre de membres és una eina “restrictiva” i que pot esdevenir “de control social”.
La consellera general i presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, va assenyalar que “encara queda molt de treball” i que perquè aquesta llei sigui efectiva també s’hauria de donar una “assistència religiosa a presons i hospitals”. Vela va aprofitar l’avinentesa per recordar al Govern que “es continuï treballant en la llei d’asil”. Cal recordar que el text també dona cobertura legal als refugiats ucraïnesos amb dificultats per accedir a un permís d’immigració ordinari mentre duri el conflicte bèl·lic.