REPORTATGE
Meritxell, la IA sobre l’acord sense color polític
L’assistent d’intel·ligència artificial està entrenada per evitar que doni consignes de vot
Conversa amb Meritxell sobre l'acord d'associació
L’acord d’associació és incolor. “No té un color associat. [...] No es descriu en termes de color”, precisa la Meritxell, que resumeix l’essència del text: “Es tracta d’un document legal i polític que estableix les relacions entre Andorra i la Unió Europea”. La representació cromàtica de l’acord d’associació (més enllà del color polític) és una qüestió absurda. Per això, precisament, la Meritxell –l’assistent d’intel·ligència artificial que ha impulsat la secretaria d’estat d’Afers Europeus– no ens proporciona una gran resposta. L’assistent ha estat creada per resoldre dubtes seriosos, compartits, palpables. Evita, en tot moment, orientar el sentit del vot (encara que li demanis amb rotunditat que ho faci): “El meu objectiu és proporcionar informació objectiva i clara [...], no pas convèncer-te de votar d’una manera o altra”. L’assistent dibuixa els avantatges i els desavantatges del text en funció de com se la guia, sense mullar-se. Ara bé, amb grans dosis de paciència, potser podríem arribar a dominar-la. Hi està d’acord Anton Òdena, de l’empresa Chabotfor, col·laboradora directa del projecte: “Òbviament, es tracta d’una intel·ligència artificial. Si tu ets un humà i saps com donar-li la vota, li acabaràs fent dir coses que tu esperes. Trobaràs la manera. S’ha procurat, però, que no pugui ser manipulada, trastejada”. La finalitat de crear la Meritxell no és, per tant, la de brindar-nos un joc.
“Hem abocat a l’assistent informació de documents diversos: l’acord, estudis, resums...”
L’equip de la secretaria d’Afers Europeus que ha tirat endavant el projecte ha entrenat l’assistent a través de diferents ordres i instruccions (proporciona assistència; respon de manera senzilla, entenedora i breu; mantingues una actitud professional; no inventis; respon preferentment en català, tot i que també s’adreça en altres idiomes…) per posar a disposició dels ciutadans una eina que faciliti respostes immediates i accessibles. En cas de no tenir informació per elaborar una resposta, l’assistent se sincera: “Em sap greu, però no disposo d’informació […]”. El públic potencial de l’assistent és “la població” –de manera íntegra, total– i establir-hi una conversa és possible entrant a la pàgina informativa de l’acord d’associació. Com veuen, a més, l’eina ha estat humanitzada: té nom i també té rostre (es va contractar una model andorrana per donar-li una imatge realista). Un punt fonamental és el de l’elaboració de les respostes: el calaix d’on surten. “Hem abocat a l’assistent informació de documents diversos. L’acord d’associació pròpiament, però també l’estudi d’impacte d’AR+I, l’estudi de Gide [d’Andorra Endavant], un altre document que conté respostes a preguntes freqüents sobre el pacte...”, explica Júlia Stokes, tècnica de la secretaria d’Afers Europeus, que també destaca la introducció al sistema d’un resum de l’acord que incorpora comparacions entre l’Andorra d’avui i l’escenari previst en cas d’aplicar-se el text pactat: “Vam adonar-nos que només havent introduït el document de l’acord d’associació l’assistent no tenia coneixement de la situació actual d’Andorra. No podia precisar com afectarà l’acostament a Europa”. S’hi anirà afegint, és clar, més documentació complementària.
“Vaig crear una assistent per resoldre’m dubtes i vaig veure que m’atenia prou bé”
La idea de crear una assistent va sorgir el març de l’any passat després d’un dels esmorzars informatius entre el secretari d’estat d’Afers Europeus i diversos ciutadans interessats a conèixer amb més detall el text de l’acord. Òdena va assistir en una d’aquestes trobades i uns dies després va contactar amb la secretaria per proposar crear una eina que facilités la resolució ràpida i fiable de dubtes vinculats al pacte amb la UE. Òdena, però, també recorda el dia de la presentació oficial de l’acord al Centre de Congressos i la posterior topada amb el document: “Aquell dia es va penjar a la xarxa un resum del text de setanta pàgines i vaig crear un assistent per mirar de respondre’m dubtes. Vaig veure que m’atenia prou bé i vaig creure oportú facilitar a la ciutadania una eina semblant”.
Des de les primeres proves fins a l’aparició pública de la Meritxell han passat vuit mesos. Mesos de proves i entrenament. El cost de l’assistent fins a la data d’avui ascendeix fins als 7.500 euros (sense comptar la part d’humanització).