RECLAMACIÓ SINDICAL
Els professors volen 40.000 euros, com policia i bombers
El col·lectiu es declara “cremat” i avisa de l’augment de baixes per esgotament i d’un centenar de jubilacions.
Esteves al plató de Diari TV.
Els docents estimen que s'han dequiparar els salaris amb els de la resta de cossos especials i que la mitjana anual "si pot ser ens hauríem d'atansar com a mínim als 40.000 euros" per harmonitzar la situació de tot el sector públic en general. Aquesta és la xifra ideal que hauria de sortir de les negociacions per renovar la graella salarial entre el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) i el Govern, segons va explicar el secretari general, Sergi Esteves, durant l'entrevista ahir al plató de Diari TV. Esteves va indicar que s'haurà de mirar el grau d'especialització o de coneixements necessari per a cada lloc de treball "i en base a això anem a veure que hi ha una proposta coherent i clara" que plantejaran una vegada coneguin l'estudi salarial que els ha de facilitar Funció Pública.
El salari base dels interins actualment és de “2.250 euros”, una xifra que equival a 29.250 euros repartits en tretze pagues, mentre que la mitjana del sector sencer és superior i se situa prop dels 35.500 euros, segons les dades que va aportar Esteves durant l’entrevista. Una xifra que se situa molt per sota de la mitjana de la resta de cossos especials. “No volem entrar en comparatives, però veiem que hi ha altres professionals que estan cobrant més de 40.000 euros, segons dades d’Estadística, i pensem que ha passat alguna cosa i que aquesta diferència s’ha de corregir”, va explicar Esteves.
“Veiem els sous d’altres cossos i pensem que aquesta diferència s’ha de corregir”
De la mateixa manera, el secretari general del SEP va destacar com el sou dels seus companys de professió es basa solament en la graella i els complements d’antiguitat, sense altres extres que sí que perceben la resta de funcionaris uniformats. “Per posar un exemple, de la mateixa manera que un policia pot tenir complements per perillositat, un professor no tindrà un complement si ha d’acompanyar els alumnes a un viatge final de curs”, va aclarir Esteves, que va apuntar que en l’educació la diferència econòmica entre les feines de més i menys responsabilitat no es veu reflectida en les retribucions, com sí que passa “en altres cossos de l’administració”. Una situació que es podria resoldre trobant la manera d’aplicar els complements.
“Un professor no tindrà un complement si ha d’acompanyar els alumnes a un viatge”
La reclamació del sindicat es mou en el sentit de “donar valor a l’educació”, un dels “pilars fonamentals de la societat” i el sector públic, on més persones hi ha contractades, amb prop de 1.000 treballadors, però que està passant un mal moment pel que fa a personal. “No tinc els números ara mateix, però parlem de prop d’un centenar de persones o més que es jubilaran els pròxims anys”, va avisar Esteves, que va explicar que si no es treballa per fer més atractiu el sector, durant els pròxims anys hi haurà una manca de professorat a les aules. Ja per començar, “aquest curs es va iniciar amb una mancança de 30 professionals perquè les borses d’interins estaven buides”, va dir Esteves, que va apuntar una deriva cada cop més important cap al sector privat per part de la gent que cursa carreres d’Educació, a causa de les millors condicions que troben lluny de l’ensenyament.
“Prop d’un centenar de persones es jubilaran els pròxims anys sense recanvis”
La situació actual dels professors ha derivat en “un col·lectiu cremat”. Des del SEP reben queixes i dubtes “constants” de diversos treballadors que transmeten sentiments de cansament pel fet de portar molts anys treballant sense cap millora de les seves condicions laborals. Un escenari que ha provocat que alguns professors pateixin problemes de salut mental i, en els casos més greus, hagin d’agafar la baixa, va lamentar Esteves.
ALGUNS INTERINS DE LLARGA DURADA ES PASSEN MÉS DE 15 ANYS TREBALLANT SENSE BENEFICIS
Aquestes situacions són una anomalia, però suposen un problema greu per a aquelles persones que les sofreixen. Els interins de llarga durada, tot i fer la mateixa feina que un docent fix, “no han tingut accés a complements d’antiguitat, a la mútua de la funció pública, ni tampoc es computen els seus anys relatius al pla de pensions”, va lamentar Esteves, que va explicar com al sector de l’educació a partir dels 30 anys treballats es pot optar a la prejubilació, però els anys d’interinatge no sumen a aquest còmput. Per tant, hi ha gent que ha fet més de la meitat dels anys que li tocarien, però sense cap dels beneficis que hi haurien d’anar lligats.
La situació dels interins ha millorat els últims anys a través de la publicació d’edictes. “Segons el que hem pogut parlar amb educació, i segons les seves línies estratègiques, pensem que en els pròxims tres o quatre anys es poden solucionar els problemes i que no hi hagi cap interí de llarga durada”, va acabar Esteves.