“M’agradaria que el lector vegi Andorra amb ulls poètics”

El delegat permanent adjunt d’Espanya davant de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentarà el seu poemari, Estilites d’Andorra, aquesta tarda a la sala d’actes de l’ambaixada d’Espanya.

Com va sorgir el poemari?

És un processament de la meva experiència a Andorra i les falles de Sant Joan del 2016 van ser el detonant per començar a escriure’l. El poemari es divideix en dues parts: la primera tracta sobre la recerca interior, perquè Andorra està dintre d’un mateix, mentre que la segona pretén reflexionar sobre temes de la vida.

Diu que a Andorra el sol surt dues vegades, a què es refereix?

Quan jo baixava al meu despatx, abans de les deu del matí, ja hi havia la llum del dia, però no es veia el sol, perquè estava tapat per les muntanyes. Després de les deu, depenent de l’època de l’any, sortia el sol i el veies. Andorra és l’únic lloc on he viscut que passa això.

Per què són tan importants els estilites?

Des del principi em van cridar l’atenció, vaig trobar que tenien una força especial. En el món ortodox hi va haver estilites durant mil anys, fins al segle XV, i són el símbol de la persona que s’aïlla per reflexionar, per meditar.

Pretén que el lector també s’aïlli com els estilites?

M’agradaria que el lector fes el mateix, vull que vegi Andorra amb ulls poètics, d’una altra manera, que és la tasca de la poesia. Així mateix, pretenc que el lector intenti mirar cap a dintre, que es faci les mateixes reflexions que els estilites.

Com veu Andorra des que va marxar?

Quan estava a Estrasburg tenia una vida quotidiana de convivència amb Andorra, perquè és estat membre del Consell d’Europa, però ara, a París, no la tinc tant. Crec, però, que és una satisfacció i estaria molt bé que els andorrans siguin conscients d’aquesta Andorra que està present a Europa i al Consell d’Europa.

Creu que el Principat va cap a una bona dinàmica?

El que hem de tenir en compte no és tant el canvi d’Andorra com el canvi del món en general. Crec que davant d’això, una de les grans apostes que tenen els europeus és enfortir el projecte polític de la Unió Europea i participar-hi. Andorra és Europa i entenc que el seu interès és apropar-se a ella.