ESTADÍSTICA
Més de 1.300 assalariats superaven l’edat fixada de jubilació a final del 2023
La taxa d’activitat de les persones majors de 65 anys va créixer fins al 15,1%, dos punts per sobre de la del 2022
El sistema d’indicadors de la gent gran corresponent al 2023, i que ahir va publicar el departament d’Estadística, recull la quantitat de persones en edat de jubilació que es mantenen actives al mercat laboral. A final d’any, la població major de 65 anys la conformaven 12.843 persones, de les quals 1.330 seguien treballant: 1.306 eren assalariades i 24 es mantenien com a personal de l’administració. La població d’aquesta franja d’edat va créixer un 4,4% respecte a l’any anterior i la que seguia treballant ho va fer prop d’un 9,5%. Amb tot, la taxa d’ocupació es va elevar al 15,1%, dos punts per sobre de la de l’any anterior. El salari mitjà del col·lectiu va ser de 2.224 euros, un 11% per sobre del 2022. I sis persones estaven inscrites al servei d’Ocupació, bé en recerca d’un lloc de treball o amb intenció de millorar el que tenien. Finalment, 37 dels accidents laborals registrats els van patir empleats d’aquesta franja.
El reguitzell de dades del document també recull l’esperança de vida, indicadors relatius als ajuts socials, el model de llar o el risc de pobresa. Sobre el primer, s’apunta que a partir dels 65 anys l’esperança de vida se situa en 21,6 anys, en agument respecte d’anys anteriors i evidenciant l’increment de la longevitat. És un fenomen més acusat en les dones, amb una esperança de vida de 23,4 anys davant els 19,6 dels homes. Del total de població per sobre dels 65 anys, hi havia 6.601 dones per 6.242 homes. Prop de 4.000 vivien sols; concretament 3.881. Les llars unipersonals de gent gran van créixer un 5,3% respecte a l’any anterior i estaven conformades majoritàriament per dones soles (2.242 llars).
El vessant econòmic apunta un increment de l’índex del risc de pobresa, passant del 21,1% del 2022 al 22% del 2023. La magnitud té en compte els ingressos per pensions i també fruit de prestacions socials. Sense pensions, s’enfila al 32,4%, mentre que sense aquestes ni tampoc ajuts de tipus socials creixeria fins al 71%. Sobre el suport en forma d’ajuts, l’estadística únicament fa referència a les relacionades amb el pagament de l’habitatge. El 2023 el nombre total de prestacions concedides al col·lectiu de persones grans es va situar en 509.
Estadística també aborda la participació política de la gent gran. Les darreres eleccions generals, les del 2023, van exercir el dret a vot un 67,8% del total de persones censades d’aquest grup d’edat (4.848). Per tant, 1.560 van abstenir-se. A les comunals del mateix any, la participació dels electors per sobre dels 65 anys va baixar fins al 62,2%.
Un altre dels àmbits que s’analitzen és el de l’accés a les tecnologies de la comunicació, fent palesa una disminució de la bretxa digital en el col·lectiu. S’apunta que, segons les dades de la darrera Enquesta de l’ús de les TIC a les llars, de l’any passat, un 98,6% de la població d’entre 66 i 74 anys disposava d’internet a casa; un 86,8% tenia la capacitat de connectar-se a través de fibra òptica i un 77,6% a través de dades mòbils. La mateixa enquesta del 2021 reflectia que el 81,3% dels més grans de 65 anys tenien accés a internet.
162 PERSONES OBTENEN EL PASSAPORT EN COMPLIR ELS ANYS DE RESIDÈNCIA
L’informe apunta que els nous andorrans per residència tenien majoritàriament la nacionalitat espanyola (un 66,5%), un 8,5% la portuguesa, un 6,1% la francesa i un 4,2%, la marroquina. Un 14,6% dels nous andorrans per haver residit vint anys al país han renunciat a altres nacionalitats que no s’especifiquen. Pel que fa a les adquisicions de la nacionalitat per matrimoni, van ser més els homes (52,6%) que les dones (47,4%) els que van obtenir el passaport andorrà.