Constructors i enginyers advoquen per planificar en clau nacional

Un element comú de les dues noves compareixences que ahir van escoltar els consellers que integren la comissió legislativa que ha d’abordar què cal emprendre per garantir el creixement sostenible –les dels representants del Col·legi d’Enginyers i de l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda)– va ser la necessitat d’abordar la planificació futura en clau nacional. Perquè de la mateixa manera que es van impulsar plans sectorials per garantir la reserva de sòl per a infraestructures viàries o energètiques, cal reservar sòl per a d’altres equipaments i serveis, des d’escoles fins a centres sanitaris, o un futur transport segregat. El president de l’Acoda, Miquel Àngel Armengol, va parlar específicament d’un problema persistent: la falta d’abocadors de terres. “Hi hauria d’haver reserves de sòl a totes les parròquies”, va reclamar. També s’hi va referir el vicepresident dels enginyers, José Luis González. “No podem deixar que l’urbanisme sigui estrictament parroquial”, va defensar. I ho va lligar a la problemàtica d’ubicar els equipaments més impopulars, els que generen rebuig, però són igualment necessaris, com ara els abocadors o les depuradores.

“No podem deixar que l’urbanisme sigui estrictament parroquial”
José Luis González, Vicepres. Col·legi d’Enginyers

Els constructors van traslladar als consellers la proposta de fixar quotes d’activitat. Abans, però, van instar a establir el sostre demogràfic basat en el model de país que es vol i el que pot assumir el territori, els recursos i equipaments. I a partir d’aquí que cada comú tingui “la llibertat” de gestionar aquestes quotes màximes. “Aporta seguretat jurídica al propietari i estabilitar al nostre sector”, va defensar. I és que l’Acoda va exposar els problemes derivats de les puntes d’activitat que s’han experimentat en el període postcovid i “l’efecte crida” de mesures com l’anunci de moratòries o canvis en la inversió estrangera. “És problemàtic perquè el sector cerca l’estabilitat”, va defensar la gerent de l’entitat, Mònica Dalmau. Armengol, al seu torn, va contestar a algunes de les reticències que els han plantejat, com ara que un sol projecte es pugui menjar tots els metres quadrats previstos per a aquell any en una parròquia. “Si són 15.000 metres quadrats es poden executar per fases”, va exemplificar. I va afegir-hi que els comuns poden definir metres i usos, per exemple la quantitat per a xalets o per a habitatge social. En paral·lel, proposen una “taula nacional d’infraestructures” que planegi les reserves de sòl. Sobre la falta d’abocadors, va lamentar que ara mateix el model “no és sostenible” amb tots els camions abocant essencialment al Maià. I que, a banda de disposar de dipòsits a cada parròquia, un altre element que ajudaria a pal·liar el dèficit és facilitar les anomenades millores de finca, que també defensen els pagesos i ramaders.

“`[Les quotes] Aporten estabilitat i seguretat jurídica al propietari”
Miquel Àngel Armengol,  President de l’Acoda

Els enginyers van advocar per plantejar el sòl com un recurs “finit” i per fer reserves pensant en aquesta limitació del territori. El vicepresident del col·legi va posar com a exemple la compra del terreny que a mitjan segle XIX va garantir un espai verd com Central Park a l’illa de Manhattan. “No ens queda gaire més temps per fer aquestes reserves de sòl”, va etzibar, tot i admetre que els primers plans urbanístics “preveien una població inacceptable”. Les reserves de sòl haurien d’anar acompanyades del consegüent sistema de compensacions als propietaris: des de la compra fins al trasllat de l’edificabilitat a una altra parcel·la, o guanyar en altura. Els representants del col·legi van insistir en la necessitat d’abordar en clau nacional la planificació urbanística, però també la gestió dels recursos, com ara l’aigua, que és de boca, però també un recurs energètic o per a l’agricultura i la ramaderia. A la pregunta de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela sobre si s’hi arriba tard, el president, Vicenç Jorge, va respondre que “hem de pensar en el sostre òptim, és la feina que s’ha de fer a partir d’ara”.