“Calen més jutges per pal·liar la demora de les sentències”

Quin balanç fa dels anys que va ocupar la presidència?

El cert és que no hi ha una veritable diferència entre ser membre del tribunal i actuar de president. Tots els magistrats som presidents durant dos anys. El president no té una veu preponderant. Professionalment, vull destacar el sistema andorrà de recurs d’empara. El 95% dels contenciosos estan fonamentats sobre un recurs d’empara, que és una forma de protesta contra la decisió de la justícia, no contra la llei. Permet als ciutadans liderar la iniciativa per protegir els seus drets. És una manera de col·locar la justícia constitucional a prop dels ciutadans. No hi ha intermediaris. És un bon mecanisme que jo mateix defenso a França.

“Prefereixo una evolució dúctil de la Constitució que no pas una revisió brusca”

Quines diria que són les principals decisions del seu mandat?

N’hi va haver moltes, però una que destacaria és la decisió sobre una llei que denominava de manera diferent el matrimoni davant l’Església respecte de les altres unions. Va ser una decisió important perquè només es denominava matrimoni la unió catòlica, una distinció que vulnerava el dret de les altres parelles. Els magistrats vam decidir que la llei anava en contra de la igualtat dels ciutadans. Una altra decisió important va ser la de considerar que els recursos fets davant del Tribunal Constitucional han de ser recursos que respectin el procediment previst a la Constitució. Per exemple, si sis diputats recorren contra una llei, l’endemà no pot ser que dos d’aquests sis diputats diguin a la premsa que no tenen res contra la norma. Aquestes són dues de les decisions que recordo, però n’hi va haver de rellevants referents al cas BPA o a l’extensió de les detencions provisionals.

Quines millores hauria d’assumir el sistema judicial andorrà?

Durant el mandat vaig constatar que hi havia molts casos que ens arribaven per un termini de resolució desmesurat. Els jutges han de prendre decisions dins d’un termini raonable. Què és, però, un termini raonable? La veritat és que cada vegada hi ha més afectats que es queixen dels terminis desmesurats. Això indica que la justícia andorrana té un problema de celeritat en el seu funcionament. Hi ha jutges suficients? Hi ha prou recursos? Crec que el sistema pateix una sobrecàrrega per falta de jutges. Hi ha una necessitat de reclutament per poder pal·liar aquesta demora desproporcionada de les sentències.

La Constitució suma més de trenta anys. Creu que és hora de començar a discutir-ne modificacions?

Té trenta anys, sí, però és important donar el temps suficient als ciutadans perquè s’apropiïn de la seva Constitució. No cal canviar la Constitució sovint perquè correm el risc de pertorbar l’esperit de la població. La Constitució és una brúixola. Marca un punt fix. Hi ha articles que podrien ser modificats? Sí, sens dubte. Això, però, ho han de decidir el parlament, el Govern i els ciutadans. L’objectiu del Tribunal Constitucional, de fet, és fer viure els articles de la Constitució d’acord amb el temps present. La Constitució és un text viu. Va néixer el 1993 i després va ser posada en acció pel Consell General, el Govern, el tribunal... Tots aquests actors fan una interpretació dels articles que està connectada o no amb la societat. Els italians parlen de dret vivent.

És un text jove, però l’evolució accelerada de la societat pot fer-lo caduc.

Prefereixo que la Constitució evolucioni tranquil·lament. A França, per exemple, tenim un principi nacional: la igualtat. Va ser fixat el 1789 i, en aquell moment, volia dir que calia respectar la igualtat entre els homes, entre el sexe masculí. La paraula no ha canviat, però avui el concepte d’igualtat fa referència a la igualtat entre homes i dones. La perspectiva ha variat. És aquesta interpretació de la Constitució la que ha d’estar connectada amb l’evolució de la societat. Prefereixo una evolució dúctil, lligada a la interpretació, que no pas una revisió brusca que els ciutadans no comprenguin.

Creu que té cabuda la despenalització de l’avortament dins de la Constitució?

La Constitució andorrana no n’impedeix la despenalització. Serà el parlament qui decideixi sobre aquesta qüestió, però el text constitucional no ho prohibeix. Els polítics, per tant, tenen la porta oberta. Cal diferenciar el dret de la política.