SESSIÓ DEL CONSELL
L’habitatge crispa el debat del pressupost
La majoria treu pit de les inversions realitzades i l’oposició acusa el Govern de no actuar a temps
El ministre de Finances, Ramon Lladós, ahir al Consell General.
El debat del pressupost del 2025 va ser testimoni d’un intercanvi de cops dialèctics entre la majoria i els grups de la minoria sobre l’habitatge. El ministre de Finances, Ramon Lladós, va ser l’encarregat d’iniciar la discussió presentant les línies mestres dels comptes de l’estat, que “responen als temes més preocupants: educació, sanitat i, sobretot, habitatge”. En aquest aspecte, Lladós va presentar partides de més de 23 milions per al parc de vivenda pública, una inversió que suma més de 70 milions entre el 2023 i el 2025. A més d’una partida de 6,4 milions en ajudes a les famílies per al lloguer.
“Responem als temes que més preocupen la ciutadania: educació, sanitat i, sobretot, habitatge”
El president de Concòrdia, Cerni Escalé, no es va mossegar la llengua i va afirmar que els esforços en habitatge públic “no frenaran l’augment de preus”. El líder de l’oposició va augurar que de cara al 2025 els preus de la vivenda continuaran pujant i que, tot i que garantir un lloc on viure “a les famílies més desprotegides” sigui un tema capital, el problema del Govern són les mesures “tímides” que impulsa per tal de no perjudicar ningú, “ni els que especulen, ni els que estan en situació de necessitat”.
“El pressupost preveu que s’especularà amb immobles per un valor de 190 milions d’euros el 2025”
En aquest sentit, Escalé va treure la calculadora per fer una “constatació terrible”. El pressupost preveu que “s’especularà amb immobles per un valor de 190 milions d’euros el 2025”. Els càlculs surten dels 13 milions d’euros per l’impost de plusvàlues immobiliàries que està pressupostat i que, coneixent el tipus impositiu que s’aplicarà amb la llei òmnibus, donen els quasi 200 milions que va avançar el líder de Concòrdia. “Són matemàtiques, no hi ha cap altra interpretació possible”, va rematar Escalé, que va destacar que els 190 milions suposarien més diners dels que genera el sector financer (160 milions).
“El pressupost representa DA, un projecte sense rumb, continuista i sense model de país”
Al torn de resposta, Lladós va treure ferro a l’assumpte i va explicar que al ministeri tenen l’obligació de xifrar-ho tot, però que el nombre real a final d’any pot resultar inferior i que, en tot cas, si les compravendes es fan en un període inferior a dos anys, s’estaria parlant de 70 milions, no dels 190 que va dir Escalé.
“La postura catastrofista del PS no correspon a la realitat de la bona actuació de Govern”
El president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, també va sortir a l’atac i va afirmar que el pressupost “representa Demòcrates per Andorra, un projecte sense rumb, continuista, sense visió de futur, curtterminista i sense model de país”. Pel que fa a l’habitatge, va remarcar que la gran inversió feta els últims anys no és una victòria, sinó que és fruit “d’arribar tard” i de no haver actuat quan tocava, que segons Baró hauria d’haver estat pels volts del 2017, quan el seu partit va avisar dels problemes que s’atansaven. En canvi, va recordar que abans de les grans inversions dels últims dos anys “el pressupost d’habitatge vorejava l’1%”. Pel que fa a la partida de 6,4 milions en ajudes directes al lloguer, el president del PS va dir que formen part d’un pressupost “assistencialista” que es basa en la dependència de la població a les ajudes. Una reflexió que va compartir Escalé.
A les acusacions d’inacció política va contestar el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, que va titllar l’argument de Baró de “simplista” i va argumentar-ho amb un repàs de la història recent. “Demòcrates governa des de fa 12 anys, però no és lògic dir que fa 12 anys que la problemàtica dura, o que no s’ha fet res”, va apuntar el conseller general. Jordana va detallar com a l’inici del mandat demòcrata el 2012 es van haver de prendre mesures per reactivar el mercat immobiliari i que el rellançament es va iniciar “a partir del 2016”. Tres anys després, el 2019, ja es van prendre les primeres mesures contra el problema del creixement, va assegurar. L’acció de DA va continuar després de la crisi de la covid, “el Govern va veure la reactivació del mercat i va iniciar mesures estructurals per començar el parc d’habitatge, que van ser l’adquisició de crèdits per comprar vivendes”, va explicar Jordana. Per tant, “la postura catastrofista no correspon a la realitat, contràriament, pensem que el rigor i la bona gestió és una mostra de la bona actuació de Govern”, va acabar Jordana.
El pressupost presentat preveu un dèficit de 35 milions, però tal com ha passat en cursos anteriors es podria tancar l’any amb superàvit, va destacar Lladós. Precisament, aquest va ser el cas dels comptes del 2024, que havien pronosticat unes pèrdues de 32 milions i ahir el ministre va celebrar que l’any va acabar amb un excedent de 20 milions.
Un cop va quedar tot dat i beneït va començar la votació. En contra es van posicionar el PS, Concòrdia i Andorra Endavant, però va prosperar gràcies a la majoria i el conseller no adscrit, Víctor Pintos.