ANY JUDICIAL
Més arrest domiciliari per reduir la presó preventiva
Molné aposta per fer-ho quan no hi hagi risc per a la societat. Insta a fer més curts els terminis d’espera fins als judicis.
L’acte es va celebrar a la sala magna de la seu de la Justícia.
La presó preventiva és un tema polèmic per la duresa amb la qual s’aplica en alguns casos. Una de les partidàries de canviar el sistema actual és la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, que va explicar la idea que li ronda pel cap per millorar el procediment actual. “Encara és prematur parlar-ne, però penso que el règim de presó preventiva es podria fer sota arrest domiciliari en determinats casos”, va dir Molné. Les situacions concretes en les quals es podria optar per la reclusió a casa són aquelles en les quals “no hi hagi perillositat, risc de reincidència o que es pugui descartar el risc de fugida”, va dir la ministra. A més, va argumentar que en alguns casos s’haurien de reduir els terminis que la gent es passa pendent de judicis, però va reconèixer que sovint no és possible per la durada de les instruccions en algunes causes.
Xavier Sopena durant el discurs d’ahir.
Molné, que va parlar durant l’obertura de l’Any judicial celebrada ahir, va explicar que han enviat un primer esborrany de la reforma del Codi Penal als òrgans de la justícia. En aquest sentit, el fiscal general, Xavier Sopena, va fer una petició durant el seu discurs per modificar les penes de multa previstes pels delictes contra la salut pública. “Observem que en nombroses ocasions la pena de multa imposada al traficant és molt més baixa que la prevista per al consumidor”, una situació que el fiscal general va apuntar que caldria corregir. Molné va rebre bé la petició de Sopena i va admetre que “al projecte que hem compartit no estava inclòs, però amb un redactat senzill es podrà afegir. Si els tribunals ens ho demanem, ho podem aplicar”, va acabar la titular de Justícia.
“El règim de presó preventiva es podria fer sota arrest domiciliari en determinats casos”
Al seu discurs, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, va parlar d’un dels clàssics del sistema judicial, les dilacions indegudes. Rossell va explicar que el 2024 es van destinar esforços a investigar el perquè d’aquests retards i que el resultat de les inspeccions va reflectir una realitat doble. Per una banda, la culpa que els processos judicials s’allarguin pot ser per “la tramitació de les comissions rogatòries internacionals, l’elaboració dels informes pericials, els terminis de resposta dels oficis dels bancs i les sol·licituds d’ajornaments de les parts”, va dir Rossell. Per l’altra, les indagacions van demostrar que els errors també venen de les oficines judicials. En aquests casos, els professionals que hagin fallat tindran un càstig i “constarà dins del seu expedient judicial”. “Igual que consten els mèrits, també han de figurar els errors dins de l’expedient i el dia que vulguin progressar en la seva carrera es tindran en compte”, va rematar Rossell.
“La pena de multa imposada al traficant és molt més baixa que la del consumidor”
Rossell va celebrar que les mesures aplicades estan donant fruit i que l’any 2024 es van reduir el nombre de causes pendents a la majoria de tribunals.
“Igual que consten els mèrits, també han de figurar els errors dins de l’expedient”
SILVESTRE VA UTILITZAR LA "LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ" EL 'CAS CBD'
El fiscal general també va precisar que “la Fiscalia i els fiscals adjunts actuen sota l’autoritat del fiscal general” i que, en qualsevol cas, si calgués assignar responsabilitats, “s’han d’atribuir a mi”, va sentenciar. Sobre si els comentaris de Silvestre entraven dins de la línia argumental marcada per la Fiscalia, Sopena va dir que “totes les manifestacions que es fan estan coordinades amb el fiscal general i la fiscal adjunta no va sortir del context pactat”.
Els comentaris de Silvestre van arribar al Consell Superior de la Justícia per una queixa que va presentar Andorra Endavant, però es van descartar accions disciplinàries contra la fiscal, ja que el càstig no entra dins del codi ètic judicial.