REPORTATGE
Un canvi sense aturador
Andorra no s'escapa dels efectes del canvi climàtic, amb temperatures cada cop més elevades i una reducció de les precipitacions. Investigadors alerten d’un impacte ambiental creixent.
Pistes amb poca neu el gener del 2024.
El mes de desembre del 2024 va ser més càlid de l’habitual al país, amb 1,7 graus centígrads per sobre del que correspondria. L’estiu del 2024 va ser el més calorós de la història a tot el món, segons va informar el Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea. La tardor del 2023 va ser la més càlida des de l’any 1950 a Andorra, tal com va assegurar Acció Climàtica. A poc a poc, el planeta Terra va experimentant els efectes del canvi climàtic i el Principat no n’és una excepció. En són alguns exemples les onades de calor de l’estiu o la baixada progressiva de les precipitacions.
Des d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) constaten que el canvi climàtic ja està afectant el país, tant des del vessant climatològic com ambiental. “En l’àmbit climatològic, hi ha un efecte evident de l’augment de la temperatura i un increment de les onades de calor”, indica la coordinadora de l’eix muntanya de l’AR+I, Laura Trapero. Això queda ben palès a l’estiu, amb temperatures màximes que són extremes. Per posar-ne un exemple, el mes de juny del 2022 ja hi va haver una primera onada de calor aquell any, que va durar nou dies. “Això és molt rellevant”, assenyala la investigadora. Trapero també explica que hi ha hagut un increment de les nits càlides a l’estiu els últims anys, que han passat d’un 5% el 1950 a un 20% la dècada 2010-20. El més preocupant, però, és que la pujada de les temperatures té una tendència a escala estacional, com per exemple a l’hivern, ja que les temperatures dels últims anys també han pujat.
Des de la perspectiva ambiental, els símptomes del canvi climàtic queden ben reflectits amb l’estudi de les papallones. “L’indicador de les papallones de l’últim any és que la tendència nacional es veu en declivi, tant d’abundància com també en biodiversitat”, declara la també coordinadora de l’eix de muntanya de l’AR+I, Clara Pladevall. Aquest animal és un gran indicador dels canvis climàtics, perquè el seu “metabolisme reacciona més de pressa als canvis mediambientals”, manifesta la científica. En aquest sentit, Pladevall explica que un 70% de la població de les papallones tenen una tendència negativa, és a dir, es veuen més perjudicades per les variacions climàtiques i, per tant, tenen un decreixement poblacional.
L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va confirmar el passat 10 de gener que el 2024 va ser l’any més càlid a tot el món del qual es té constància. La temperatura mitjana global en superfície va superar en 1,55 graus centígrads la mitjana establerta durant el període 1850-1900. A l’Acord de París, es va pactar el compromís de mantenir l’augment de la temperatura mitjana global en una mica menys de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials, fent esforços per arribar a limitar l’augment de temperatura a menys d’1,5 °C.
De totes maneres, la tendència entre el 2020 i el 2030 és que les temperatures es podrien enfilar per sobre dels 1,5 graus a tot el món. Si això no es rebaixés, “les conseqüències serien irreversibles”, perquè els científics consideren que si fos així hi hauria “problemes greus, per això s’ha de limitar els 1,5 graus”, assenyala el director d’Energia i Transports i alhora director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel. De fet, el responsable de l’executiu en matèria de canvi climàtic assegura que de cara al futur, si els estats no s’impliquessin en la lluita contra la variació climàtica, la previsió és que la temperatura a Andorra superi els 5 °C a finals del segle XXI. En canvi, si l’escenari és el d’aplicar mesures de xoc, la temperatura pujaria “2,5 graus a Andorra el 2100”, indica Miquel.
Des de l’executiu, són conscients que l’escalfament global comportarà uns impactes negatius en el país. Repercutirà en la biodiversitat, atenent que hi ha uns ecosistemes adaptats a unes condicions climàtiques, i si la temperatura puja, “les espècies hauran de pujar en alçada per compensar les temperatures”, indica Miquel, que afegeix: “Arribarà un punt que les condicions de vida de les espècies podrà no donar-se i acabaran desapareixent”.
També hi haurà una reducció dels recursos hídrics. Des del 1950, cada dècada hi ha hagut una pèrdua de precipitacions de 22 litres per metre quadrat. A més, amb l’augment de les temperatures hi va associat un increment de l’evapotranspiració, que és la “pèrdua natural del recurs hídric” per l’evaporació de manera conjunta de l’aigua de la superfície del sòl i per la transpiració a través de les fulles de les plantes. També hi hauria uns efectes sobre la salut humana a causa de “fenòmens extrems més intensos”, menciona Miquel. L’augment de les temperatures també fomentaria l’arribada de mosquits portadors de malalties i posa en risc el model econòmic de turisme d’hivern.