FUTUR DE LA GENT GRAN
La inflació afecta més la gent gran per les pensions baixes
El president dels padrins alerta sobre el desajust entre les prestacions i l’encariment dels preus de serveis i productes
El risc de pobresa entre la gent gran que cobra una pensió és del 22%.
Les persones grans veuen afectada notòriament la seva capacitat econòmica atès el desajust entre el cost de la vida i unes pensions de jubilació baixes. És el diagnòstic que fa Fèlix Zapatero, president de la Federació de Gent Gran d’Andorra, de la situació actual de les persones majors de 65 anys al Principat. “L’encariment del nivell de vida el pateix més la gent gran perquè els ingressos de jubilació són baixos. No es viu igual amb 1.200 euros de pensió a Andorra que en un poble d’Andalusia, per exemple”, afirma Zapatero, que assenyala un dels principals maldecaps d’aquest grup de població: l’habitatge (una preocupació present, lògicament, en la majoria dels segments d’edat). Per a Zapatero, més enllà de la menudesa de les pensions (el setembre del 2024, la pensió mitjana era de 1.177 euros per més de vint anys cotitzats), el fet que cal estudiar amb minuciositat és la capacitat econòmica (o de compra). En aquest sentit, subratlla que el nivell de vida pot variar en funció de la situació residencial: “No és el mateix cobrar 2.500 euros i haver-ne de pagar 1.500 de lloguer que tenir uns ingressos de 1.200, però viure en un habitatge de propietat”. Zapatero assegura que les reclamacions de les persones grans són “enormes, infinites; tot és millorable”. L’habitatge i les pensions són les principals batalles. Malgrat tot, considera que la qualitat de l’envelliment al país és bona.
“La veritat és que tot avança, però encara falten places perquè la població es va envellint”
Quant a les pensions, el president de la Federació de Gent Gran d’Andorra apunta que són baixes perquè “es cotitza poc”. Argumenta que dues mesures que recomanen els experts per poder augmentar els ingressos per jubilació són l’increment de la cotització (que assumeixen l’empresa i la CASS) i un ajornament de l’edat de jubilació. Veu predisposició per part del Govern per treballar en profunditat “una qüestió urgent”. “Les pensions són un tema de país, estratègic. Modificar la cotització, però, no és senzill, perquè les pensions impliquen un gran volum de diners. Les propostes de canvi de model sempre parlen de progressió”. Zapatero admet que canviar el model comporta un procés de negociació llarg. En aquest sentit, demana que es reprengui la feina de la comissió del Consell en què es debat la reforma de la norma que regula les pensions públiques.
“Modificar la cotització no és senzill perquè les pensions impliquen un gran volum de diners”
Dues inquietuds més que Zapatero recull són la justesa de les places disponibles en residències i centres de dia i la digitalització dels serveis, que sovint substitueixen l’atenció presencial. “La veritat és que tot avança, però encara falten places perquè la població es va envellint”. Actualment, el Principat compta amb quatre residències i quatre centres de dia (se n’obrirà un de nou a la Massana, però “el problema es resol parcialment”). Sobre la digitalització, Zapatero reconeix que és necessari que “les institucions es modernitzin, però la gent gran vol, al mateix temps, que es mantingui un camí tradicional”. Finalment, pel que fa al fenomen de solitud, no veu que sigui preocupant: “Les paraules s’han de tractar específicament. No podem dir que la solitud sigui negativa per definició”.
LA TAXA D'OCUPACIÓ DE LES PERSONES DE M ÉS DE 65 ANYS AUGMENTA UN 17,1%
Quant als ajuts concedits per part de Govern, aquest col·lectiu d’edat en va rebre 509, dels quals 120 van ser prestacions dedicades a l’habitatge (390 el 2022). Estadística també informa del nombre de llars amb persones de més 65 anys que només compten amb un inquilí: 3.881 en total (un 5,3% més que el 2022). Finalment, el salari mitjà dels majors de 65 anys va ser el 2023 de 2.224,08 euros (1.998,78 euros el 2022).