Sostenibilitat

El mercat de crèdits de carboni va acollir cinc projectes el 2024

Des del 2021 hi ha hagut vint adquirents que han invertit 21.200 euros

Una 'hackató' que es va organitzar per a la reducció i compensació d’emissions de CO2

Una 'hackató' que es va organitzar per a la reducció i compensació d’emissions de CO2AR+I

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El mercat de crèdits de carboni es va posar en marxa el 2021 i no va ser fins al 2022 que es va rebre el primer projecte, el de la reducció de les emissions de la flota de vehicles d’Andbus que durant un parell d’anys ha estat l’únic que ha integrat aquesta proposta. El 2024, però es pot considerar un any “d’inflexió” perquè han estat cinc els projectes que s’han acollit a aquest mercat. Des que es va posar en marxa la iniciativa s’han venut 486 crèdits i hi ha hagut vint adquirents que han invertit 21.200 euros.

La tècnica de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic Anna Boneta explica que en un primer moment va costar que el mercat arrenqués, ja que “potser no s’entenia ben bé el funcionament” i durant molts mesos el projecte d’Andbus va ser l’únic. Els anys 2022 i 2023 des de l’executiu es va fer un esforç important en fer “bastant divulgació” entre els sectors interessats, resolent consultes i dubtes i fent presentacions per difondre aquest mercat i també buscant projectes que s’hi volguessin sumar. “Aquella feina de fons sembla que està donant els seus fruits”, valora Boneta sobre la situació actual del mercat, on quatre projectes més estan en procés d’entrar-hi i que aportarien 1.836 crèdits més. De fet, s’ha superat una mica la dificultat inicial de trobar oferta, és a dir, projectes i promotors. El fet que s’hagi consolidat en certa manera fa que aquest 2025 ja no es plantegi fer tant d’èmfasi en la divulgació i es pensa més a incidir en les xarxes socials.

Entrant al detall dels projectes, cal destacar que el d’Andbus, que oferia 233 crèdits, els va vendre tots. També han exhaurit l’oferta l’ús de biocarburants en màquines trepitjaneu de l’Audi FIS Ski World Cup de Soldeu del 2024, que n’oferia 63. La producció d’energia fotovoltaica de Creand, amb 175 i els cinc per a l’aposta de Pirinenca de Serveis per a l’ús de vehicles elèctrics també han estat venuts del tot. El parc fotovoltaic de la Tosa, que es va registrar el 12 de novembre passat ofereix 656 crèdits dels quals se n’han adquirit deu i en el cas del parc fotovoltaic de Casa Germà, registrat el 3 de desembre, té els 584 crèdits disponibles.

Cal destacar que el 67% dels projectes presentats són sobre eficiència energètica i implantació d’energies renovables i el 33% restant sobre mobilitat sostenible. Des de l’oficina es valora “positivament” els projectes malgrat estiguin molt centrats en les fotovoltaiques i si bé admeten que els agradaria una “major varietat” destaquen l’impacte dels projectes fotovoltaics que són “molt productius” perquè ajuden a reduir les emissions de CO2. El que els agradaria, confessa Boneta, és que hi hagués projectes d’economia circular, una de les opcions que es recull en el reglament que regula els crèdits. De fet, subratlla que les iniciatives d’economia circular tenen uns “beneficis socials i ambientals al darrere” que els fan molt interessants i anuncia que s’està treballant perquè algun projecte sobre aquesta temàtica es pugui materialitzar aviat.

De cara al futur “l’objectiu és canalitzar els fons” a projectes que “sense aquesta ajuda no serien possibles” i que serveixin per “aportar valor afegit” a l’acció climàtica del país. En aquest sentit, Boneta reivindica que aquests projectes poden veure d’aquesta manera la llum, ja que “necessiten una ajuda extra” que si no rebessin ben segur, no es materialitzarien. I remarca que la finalitat última és poder tenir un mercat per “canalitzar fons per a projectes que contribueixen a l’acció climàtica” del país i també a la “mitigació” dels efectes del canvi climàtic.

tracking