SISTEMA DE JUSTÍCIA

El president del Consell Superior vol el control exclusiu de la gestió judicial

Rossell reclama el control exclusiu del pressupost, els recursos humans i la capacitat de disciplinar el personal

El president del CSJ durant el discurs de divendres.

El president del CSJ durant el discurs de divendres.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, considera que “el funcionament de la justícia no és el correcte”, i reclama que es delimitin millor les competències entre el ministeri i l’entitat que presideix. La petició gira al voltant de reclamar el control exclusiu del pressupost, els recursos humans i la capacitat de disciplinar el personal.

Quan Rossell va entrar al Consell Superior fa una mica més d’un any, van analitzar el disseny del sistema judicial i van destacar que no era l’adequat. “El CSJ es va crear fa més de 30 anys amb la Constitució, però s’ha quedat ancorat en el temps i cal posar-lo al dia”, va explicar en aquest sentit Rossell. Per aquest motiu, va avançar que estan treballant en una modificació de la llei qualificada de la justícia per diferenciar clarament quines capacitats té el ministeri, que haurien de ser les relatives a “l’administració dels funcionaris que treballen a justícia”, i quines potestats té el Consell Superior.

El fil s’embolica més si es té en compte que algunes competències no estan repartides únicament entre el ministeri i el CSJ, sinó que no que hi ha capacitats governatives dels diferents presidents dels òrgans judicials, cosa que “fa difícil poder donar instruccions, perquè no se sap de qui és la competència”, va lamentar Rossell.

Totes les modificacions les està treballant l’òrgan de govern de la justícia i Rossell va afegir que esperen tenir les feines enllestides per, de cara a final d’any, poder presentar el text al ministeri de Justícia i que la ministra titular, Ester Molné, a la vegada transmeti la proposta al Consell General per a la seva aprovació.

De la mateixa manera, el CSJ treballa en una nova Llei de Funció Pública, ja que l’actual data del 2004 i el Consell Superior dins del text apareix d’una manera que “hi és, però no hi és”, va apuntar Rossell, que va afegir que ara per ara s’utilitza la legislació vigent “perquè no en tenim cap altra”, però que cal idear una llei de funció pública per al CSJ i una altra de l’administració de justícia.

Les peticions de Rossell es van fer divendres a la inauguració de l’any judicial 2025. El discurs del president del CSJ va girar al voltant de la feina feta l’últim any, que es va centrar en tres grans eixos: l’optimització i millora de l’organització interna, l’impuls a la formació del cos judicial, del personal de l’Administració de Justícia i del Consell Superior de la Justícia i un seguit de mesures concretes adreçades a optimitzar la imminent entrada en vigor de l’expedient judicial electrònic, que és vigent des d’avui mateix.

Pel que fa a l’organització interna, es van aprovar i posar en funcionament dues eines “imprescindibles que han de donar resposta a les necessitats i inquietuds de les persones que integren aquesta institució, amb transparència i amb rigor”. Les dues eines són el reglament d’estructura orgànica i el codi ètic.

També es va fer arribar al Govern i al Consell General l’informe sobre l’impacte de gènere en l’àmbit judicial de l’any 2023, amb l’objectiu d’identificar possibles disparitats de gènere i la seva petjada en el sistema judicial.

LA MANCA DE CONVENIS PER COMPARTIR ELS BÉNS COMISSATS DIFICULTA LA COOPERACIÓ

El fiscal general, Xavier Sopena, va alertar que la manca d’acords entre estats per determinar com es reparteixen els fons comissats en casos de delictes transnacionals dificulta greument la cooperació internacional. Segons va explicar, el fet que no hi hagi convenis que regulin aquest repartiment pot generar retards en les investigacions i, en alguns casos, fins i tot frustrar-les completament. Aquesta situació posa en evidència la necessitat de millorar els mecanismes de col·laboració entre països per garantir una resposta més eficient davant la delinqüència internacional.

Sopena va subratllar que, en l’àmbit internacional, cada cop hi ha més consens sobre el fet que compartir els fons confiscats contribueix a una millor cooperació entre estats. En canvi, en aquells països on no es permet aquest repartiment, el procés esdevé més feixuc i la col·laboració entre les autoritats s’enfronta a més obstacles. Aquesta realitat, segons el fiscal general, posa de manifest la necessitat d’impulsar reformes que facilitin aquest tipus d’acords i evitin les diferències legislatives.
tracking