REPORTATGE
El totxo i l’acció-reacció
Els constructors alerten de l’efecte dels anuncis que impacten sobre permisos urbanístics. La superfície visada en dona fe.
Una grua de la construcció.
És història urbanística del país l’efecte que va tenir la primera moratòria de la construcció decretada, la prèvia que els comuns redactessin els primers POUP després de l’aprovació de la Llei del sòl. Aquell anunci va provocar una allau d’entrada de projectes al Col·legi d’Arquitectes per esquivar-la. No s’ha tornat a reproduir una reacció en volum de les mateixes característiques, però sí a més petita escala. Ho va fer palès l’Associació de Contractistes d’Obra (ACODA) aquesta setmana al Consell General: que qualsevol anunci de moratòria o de canvi legislatiu que afecti el desenvolupament urbanístic o les condicions de la inversió estrangera immobiliària multipliquen els projectes. Una “acció-reacció” que impacta en “l’estabilitat” que cerca el sector i que volen apuntalar amb aquesta proposta de quotes que implicaria una mena de calendarització del desenvolupament urbanístic previ a l’establiment del sostre demogràfic que pot i vol assumir Andorra.
Les dades de metres visats pel Col·legi del període 2021-2024 constaten el moment expansiu postpandèmia. Després d’un 2020 en què la superfície visada total no va arribar als 200.000 metres quadrats (uns 120.000 de nova edificació), el 2021 la totalitat de metres visats van ser 548.807, dels quals 382.493 corresponien a obra nova. El 2022, els visats es van enfilar als 813.077 metres, amb pràcticament el doble d’obra nova: 676.599. Un exercici que l’ACODA va reflectir com a paradigmàtic de “l’acció-reacció”. El mes de setembre, coincidint amb l’aprovació de la llei per assegurar el creixement sostenible de l’activitat urbanística, la que recollia l’obligatorietat dels estudis de càrrega parroquials per avaluar el sostre de cada territori en funció de recursos i equipaments, van entrar al Col·legi 351.749 metres quadrats de projectes. És l’efecte més voluminós, però des de llavors es viuen episodis similars “cada vegada que hi ha un canvi legislatiu important sobre inversió estrangera o moratòries i revisions de POUP”. Des que el 2022 es va concentrar més el debat en el desenvolupament sostenible, s’ha aprovat una taxa a la inversió estrangera immobiliària i una majoria de comuns han aprovat moratòries mentre revisen els plans urbanístics –Ordino, la Massana, Escaldes, Andorra la Vella–.
El volum de metres visats va baixar de manera més contundent l’any 2023 amb 506.520 metres totals, dels quals 441.335 d’obra nova. No obstant, aquest any passat ha tornat a créixer. I se n’han visat uns 691.000, dels quals 554.000 d’obra nova. Al juny, hi va haver un pic de 132.000 metres que des del Col·legi van atribuir a l’impacte d’un únic projecte que implica molta superfície. Però en la mesura que els metres visats són indicatius de la voluntat de construir, s’evidencia que no es detecta un fre. No tots els metres visats s’acaben executant, però. I és que en aquell moment del tràmit encara falta l’autorització de l’administració.
En tot cas, les mateixes institucions públiques apliquen mesures per mirar de no generar aquest efecte crida. El comú de Sant Julià va aprovar dijous passat en una sessió extraordinària de comú la suspensió temporal de llicències en previsió de la revisió del POUP, una suspensió que no afecta projectes en sòl urbà consolidat. Dijous mateix, el decret comunal es publicava en un BOPA de caràcter extraordinari i entrava en vigor aquell dia. Així s’evitava la reacció.