REPORTATGE
Unes estadístiques que no arriben
L’associació andorrana per la malaltia d’alzheimer porta anys reclamant a Govern un registre de dades sobre la quantitat d’afectats per la malaltia
L’AAMA reclama estadístiques a Govern.
L’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer (AAMA) denuncia que al Principat no existeixi un registre de dades sobre la incidència de l’Alzheimer. Tal com va explicar la presidenta de l’entitat, Montserrat Valls, en una entrevista al Diari, aquesta “és una reclamació que portem fent molts anys” i per a la qual “no hem obtingut resposta”.
Un fet que ha portat l’AAMA a emprar “dades mundials” per poder entendre a quin ritme avança la malaltia. Tal com assenyala Valls, “d’aquí a uns vint anys, un 50% de les persones més grans de 65 haurà tingut algun tipus de demència” i caldrà ser molt conscients que “que si la població continua envellint”, cada vegada seran més “les malalties a les quals haurem d’estar atents”. La presidenta dona especial importància al fet “d’avançar-nos a la situació” i posa com a exemple “la quantitat de residències disponibles”.
“És complicat perquè has de conviure amb una persona que és canviant per moments”
Valls va voler posar l’accent en com és de complicat l’Alzheimer com a malaltia. “Has de conviure amb una persona que no coneixes, que és canviant per moments i que comportarà moltes dificultats durant la convivència”, explica. És per això que la presidenta defensa l’atenció psicològica per a la família, per, quan arribi el moment, “deixar anar” i “deixar fer la feina a la gent que la sap fer”. “No perquè jo sigui el marit m’hauré de carregar tot el que significa cuidar aquesta persona si pot fer-ho un professional que ho sàpiga fer i jo només dedicar-me a acompanyar-la”, relata.
“No hi ha fàrmacs per a l’Alzheimer. Simplement, solucions als canvis del dia a dia”
Valls explica que “no hi ha cap fàrmac que tracti la malaltia” i que, de moment, el màxim remei que han aconseguit desenvolupar “són solucions als canvis que van ocorrent en el dia a dia”. “És a dir, si hi ha una agitació, una medicació per tractar-la; si hi ha algun episodi depressiu, si la persona no pot dormir. És intentar anar calmant la situació”, relata. El que sí que es pot treballar és la prevenció i la detecció, ja que “si es detecta abans, hi ha més possibilitats de retardar-la”, tot i que no de pal·liar-la. “Totes les investigacions se centren ara en les denominades fases primerenques, per poder allargar de manera digna la vida d’aquella persona”, sosté.
L’AAMA no treballa de manera directa amb les persones malaltes, sinó amb els cuidadors. El procés s’inicia quan una família acudeix a l’associació demanant assessorament. Llavors, té lloc una primera sessió psicològica amb una professional de l’entitat, l’Stefani Maia, que dona una primera visió de quins recursos es tenen a l’associació i al país per poder-los ajudar. Valls també parla dels grups de suport que s’organitzen cada mes i mig i serveixen “per crear un lloc de comunitat on es puguin compartir sensacions i pensaments”.