CONFLICTES LABORALS
Els conflictes laborals acorralen el Govern
El sindicat sanitari denuncia “mal ambient” a l’hospital. Samsó diu que s’ha oblidat el col·lectiu després de la covid
Samsó, durant l’entrevista a Diari TV.
Desigualtats salarials en el si de la mateixa organització, una política retributiva desfavorable amb horaris més extensos que als sistemes sanitaris de l’entorn, mancances i rotació de personal i, com a resposta, el silenci de la direcció del SAAS i del ministeri de Salut a les demandes formulades des del comitè d’empresa, són els ingredients del còctel que està elevant la tensió a l’hospital. Ho va expressar ahir el portaveu de la branca sanitària de l’USdA, Jordi Samsó, durant l’entrevista al Parlem-ne, de Diari TV. “Hi ha força desgast”, va lamentar Samsó. I tot i que aquest és (o hauria de ser) l’any de la renovació del conveni col·lectiu i, per tant, de la negociació de millores laborals, no hi ha converses formals per dos motius: perquè el format de taules de treball inicialment proposat convertia el comitè d’empresa (amb majoria d’integrants de l’USdA) “en un actor de segona” i perquè ara el comitè està immers en una situació d’interinitat per les renúncies de membres i el bloqueig del nou president per part d’Inspecció de Treball, que s’hauria de resoldre el pròxim dia 11 en l’assemblea de treballadors convocada. Serà l’assemblea qui haurà de decidir si ratifica el comitè actual i es convoquen eleccions parcials per acabar-ho de completar o bé si es dissol el comitè i es convoquen eleccions per nomenar-ne un de nou.
“La proposta és arribar a les 35 hores, com a mínim començar amb 37 o 37 i mitja”
Cinc anys després de la pandèmia i dels aplaudiments al personal sanitari, “ens considerem ignorats”. Les grans demandes dels representants dels treballadors passen per instaurar 14 pagues fixes anuals (ara en tenen 13), recuperar la prima per objectius (les DPO, també reclamades a la Batllia) i revisar la retribució d’altres conceptes salarials, com ara les guàrdies localitzables, que defensen que s’haurien de pagar com les presencials. A més, i deixant clar que no es tracta d’entrar en conflicte amb altres col·lectius, es queixen de desigualtats com ara que “hi ha un grup d’especialistes que cobren plus de perillositat que no cobren d’altres especialistes amb més perillositat”. També una reducció de la jornada laboral. “La proposta és arribar a les 35 hores en un període no gaire llarg, com a mínim començar amb 37 o 37 i mitja i anar disminuint”, va exposar. El portaveu sindical va insistir que les condicions laborals són cada cop menys atractives i dificulten l’arribada de personal. “A Andorra la càrrega impositiva és inferior, però el sou base és bastant similar [als països de l’entorn] i si comptem el cost de la vida els professionals no volen venir a treballar aquí”, va lamentar. Va acusar la directora general del SAAS, Meritxell Cosan, de fer demagògia quan en una entrevista al Diari va parlar de les dificultats de reduir la jornada laboral per la quantitat de personal que caldria per fer-ho possible i les dificultats per contractar-lo. “Si milloren les condicions laborals i salarials la gent vindrà espontàniament”, va etzibar.
“El sou base és similar i si comptem el cost de la vida els professionals no volen venir”
Sobre Cosan, Samsó va indicar que “té molta feina a arreglar el desgavell que hi ha allà dintre, no li retreiem tàcitament res, però realment la relació és mínima”. En qualsevol cas, el sindicat denuncia que la direcció ha ignorat sistemàticament totes les seves demandes i que van voler iniciar la negociació del conveni col·lectiu amb taules de treball on hi havia responsables d’àrea o altres interlocutors “sense consensuar-ho amb el comitè d’empresa”, quan són els legítims representants dels treballadors, “escollits de forma democràtica”. “L’única cosa objectiva és que fins que vam entrar al comitè d’empresa es qüestionaven poques coses a la direcció, ara que es qüestiona tot i la relació no és òptima ni molt menys”, va afirmar.
“Si som funció pública hem de tenir un reglament propi i una junta de representants”
El sindicat sanitari obre un altre meló: per què s’han de seguir regint pel Codi de relacions laborals. “Legalment, tot grinyola”, va denunciar Samsó, referint-se a una sentència del Tribunal Superior sobre un plet laboral interposat per una treballadora de l’organització que apel·lava que subsidiàriament s’havia d’aplicar la Llei de funció pública. “Si som funció pública no hem de tenir conveni, ni comitè d’empresa. Hem de tenir un reglament propi i una junta de representants que prengui decisions”, va exposar. Així que també es posarà sobre la taula durant l’assemblea. El sindicat defensa que haurien d’estar emparats per la Llei de funció pública.
