RELLEU A LA DIRECCIÓ DE SALUT MENTAL A FINA DE MES
Llums i ombres del psiquiatre Carlos Mur
El metge deixa l’hospital tres anys i escaig després d’arribar-hi. Ha arrossegat la polèmica de la gestió de les residències d’avis de Madrid durant la covid
El psiquiatre deixarà el càrrec el 28 de febrer.
L’agost del 2021 el Diari publicava el fitxatge de Carlos Mur per dirigir el servei de salut mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). El passat professional recent de Mur afegia transcendència a la contractació, perquè Mur ocupava durant la primera onada de la pandèmia la direcció de coordinació sociosanitària de la conselleria de Sanitat de la comunitat autònoma de Madrid, esquitxada pels protocols de no-derivació a l’hospital d’avis que vivien en residències i que van provocar una altíssima mortalitat. Uns protocols que van acabar als tribunals i pels quals Mur ha hagut de declarar durant la seva etapa a Andorra. Les derivades del nomenament també van acabar sent objecte de preguntes al Govern al Consell General. El llavors ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, assegurava l’octubre d’aquell any a la consellera socialdemòcrata Susanna Vela que Mur arribava a l’hospital en qualitat de psiquiatre ras, però que s’esperava la seva incorporació per convocar a concurs la plaça de cap de servei vacant perquè, esgrimia, així tots els integrants de l’equip tindrien l’oportunitat d’aspirar al càrrec. Finalment, va ser per al professional mèdic d’origen aragonès, amb experiència en gestió, en superar el procés intern, i s’oficialitzava el mes de desembre. Seran tres anys i escaig al capdavant d’un servei tensionat per la pressió assistencial, agreujada per les conseqüències de la pandèmia, però que ara ha de viure una nova etapa amb el trasllat fora del recinte hospitalari, que comportarà més espai i recursos. Mur ja no ho viurà perquè deixarà les funcions a final de mes. Ho va oficialitzar el SAAS en un concís comunicat en què informava que Mur “ha presentat el seu desistiment voluntari com a cap de servei de salut mental, per raons personals i familiars amb motivacions professionals sobreafegides, què es farà efectiu el 28 de febrer d’enguany”.
Durant la seva etapa, el psiquiatre ha tingut una notable presència pública participant en conferències o jornades que abordaven una problemàtica que també s’ha posat més en el focus els últims anys. L’abril de l’any passat, en el decurs d’una xerrada, donava dades de l’activitat del servei durant el 2023: s’havien atès 4.100 pacients, pels 3.600 de l’any anterior. El nombre de consultes a psiquiatres i psicòlegs clínics havia passat de 39.200 a 42.933. I malgrat que Mur apuntava que l’entrada dels psicòlegs liberals a la cartera de serveis s’havia començat a percebre en el descens de les llistes d’espera, esgrimia que quedava “molt camí per recórrer abans de notar-ho de forma significativa”. Un mes després el que transcendia per primer cop i recollia el Diari era una derivada d’aquest volum d’activitat: la difícil relació que mantenia el cap de salut mental amb la directora general del SAAS, Meritxell Cosan, en el càrrec des de l’estiu del 2023. La direcció estava descontenta amb la gestió del facultatiu, i el facultatiu, queixós per la falta de recursos i la consegüent falta de temps per dedicar-se a la gestió per l’elevada demanda de consultes. Una part i l’altra ho van negar. En declaracions al Diari, el psiquiatre va admetre alguna oferta professional, però que no es plantejava canvis a “curt termini”. També va negar haver ocasionat desperfectes al seu despatx després d’una discussió amb Cosan, atribuint-los a un pacient que va perdre el control. En qualsevol cas, deixarà les funcions nou mesos després i ahir va declinar parlar dels motius. Els rumors que marxava planejaven al servei que dirigeix des de feia dies i previsiblement ho farà fora d’Espanya.
Mur compta amb una dilatada trajectòria, els últims anys enfocada a la gestió sanitària. Llicenciat per la Universitat de Saragossa, es va doctorar a la Complutense de Madrid i ha completat la formació a Navarra i a la Universitat de Harvard. Va arribar a la conselleria de Sanitat madrilenya després de ser durant cinc anys director-gerent de l’hospital de Fuenlabrada. L’etapa a la conselleria ha tingut molta transcendència pels anomenats protocols de la vergonya que familiars de difunts han dut als tribunals, però només va durar vuit mesos. L’octubre del 2023 Mur va declarar en un jutjat de Madrid en qualitat de testimoni sobre els fets i va assegurar que els protocols no eren d’obligat compliment. A Andorra no s’ha referit a aquesta etapa i les seves conseqüències.