MILLORA EN L'ACCÉS
La nova llei d’accessibilitat farà saltar pels aires totes les barreres
El projecte de llei d’accessibilitat universal actualitzarà la normativa de fa 20 anys
Una persona en cadira de rodes a l’edifici administratiu del Govern.
El Govern fixa l’any 2028 com a data límit per eliminar les barreres d’accessibilitat al Principat. Tant les de caire arquitectònic com les cognitives. Ho va anunciar ahir la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, acompanyada de la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, durant la roda de premsa de presentació del projecte de llei d’accessibilitat universal. Segons la ministra, l’objectiu serà “actualitzar l’antiga llei”, que data de l’any 1995, i adherir-se “als principis d’accessibilitat universal, igualtat d’oportunitats i d’autonomia personal i participació”.
“L’objectiu serà actualitzar l’antiga llei i adherir-se als principis d’accessibilitat universal”
Tal com va explicar Cervós, la proposta de llei implicarà que les persones titulars d’un servei, local o instal·lació d’ús públic existents abans de l’entrada en vigor de la normativa hauran d’elaborar el pla d’accessibilitat. El Govern encara no ha determinat quins seran els establiments que hauran de lliurar-lo. El que sí que se sap avui en dia són alguns dels apartats mínims que demanaran aquests plans com poden ser, per exemple, la diagnosi inicial, les mesures d’intervenció i la realització d’un calendari en què s’especifiquin les actuacions que cal dur a terme.
El projecte de llei també preveu excepcions. Un cas serien les construccions amb limitacions orogràfiques o estructurals, que no permeten que un espai, un servei o una instal·lació pugui assolir les condicions d’accessibilitat sense requerir mitjans tècnics o econòmics que comportin una càrrega desproporcionada. En aquests casos, es poden admetre solucions alternatives, en què una comissió per al foment de l’accessibilitat emetrà un informe preceptiu sobre la seva idoneïtat i el Govern les validarà.
“No és només una llei per a la gent que va en cadira de rodes, sinó que és per a tothom”
Pel que fa a les barreres cognitives, una de les propostes que es van presentar va ser la introducció de la figura d’una persona de suport de la interacció. És a dir, quan un ciutadà presenti dificultats en la comunicació funcional tindrà dret, a l’hora de comunicar-se amb qualsevol cos governamental, a l’acompanyament d’alguna persona del seu cercle de confiança que l’ajudi a expressar-se.
A més a més, es concreta que els espais, processos i canals de comunicació dels serveis públics han d’estar adaptats per garantir l’accés i ús autònom per part de totes les persones. Aquí s’inclouen mesures específiques, com ara la senyalització adequada, els materials en formats alternatius o mitjans tecnològics adaptats.
El projecte de llei passarà a tràmit parlamentari aquesta setmana i Marín espera que pugui aprovar-se de cara a l’estiu. Després, el departament es donarà un any per redactar el reglament d’accessibilitat i es donaran dos anys als llocs d’ús públic per realitzar els canvis pertinents. Al seu torn, Cervós va relatar que les sancions per no complir els paràmetres que fixarà la possible llei podrien anar dels 300 als 5.000 euros en els casos més lleus, i fins a 100.000 euros en els més greus.
SATISFACCIÓ A LA COMISSIÓ
El vicepresident de l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional d’Andorra i representant de la comissió per al foment de l’accessibilitat, Miquel Llongueras, creu que l’arribada d’aquesta proposta de llei és un “pas endavant i històric” al Principat. Llongueras va posar en relleu ahir la importància del “disseny universal” com a forma “d’integrar tothom més enllà de la seva formació, origen o posició que ocupa en la societat”. “Aquesta llei no és només per a les persones que van en cadira de rodes, sinó per a la gent gran, per als infants, per a les persones invidents o les que tenen autisme. És una forma de mirar més enllà dels nostres problemes”, va relatar.
“Era una actualització que reclamàvem des de fa anys”, va explicar la presidenta de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat, Diana Figueras. “Era necessària perquè l’any 1995 hi havia aspectes que no formaven part de la nostra vida com, per exemple, l’accés a tràmits a través d’internet”, va relatar. “Hem treballat molt perquè creiem que podem generar una societat més igualitària”, va concloure Figueras.