TRIBUNAL DE CORTS

Deu anys de descontrol a la caixa de la CASS

L’acusada d’endur-se 476.000 euros s’enfronta a una pena de vuit anys de presó. Una cap d’àrea reconeix que no hi havia mecanismes per detectar irregularitats

L’acusada a la Batllia, ahir.

L’acusada a la Batllia, ahir.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El judici contra l’excap d’inspecció de la CASS evidencia una manca de control dins de l’organització. La imputada està acusada d’haver-se endut 476.000 euros durant una dècada gràcies al seu lloc de responsabilitat, que li permetia accedir als pagaments en efectiu dels deutors, els quals es quedava. La sostracció es va acabar el 2018, quan va ser detinguda i va complir tretze mesos de presó preventiva. Ara s’enfronta a vuit anys de presó a petició de la Fiscalia.

L’activitat il·legal va passar inadvertida dins de les oficines de la Seguretat Social fins al 2017, quan un dels treballadors que l’encausada tenia a càrrec seu va detectar irregularitats i es van iniciar les investigacions internes, que es van acabar elevant a la Batllia. El modus operandi de la dona era quedar-se amb els diners que entraven en efectiu a la CASS i quadrar els comptes amb les recàrregues d’aquells deutors que feien els tràmits en línia o mitjançant transferència, segons va reconèixer ella mateixa durant la vista.

Una de les caps d’àrea d’aquell moment, que va comparèixer com a testimoni, va explicar que les irregularitats van volar per sota del radar perquè no hi havia cap sistema per detectar-les. “Amb l’elevat volum de transaccions que hi ha es requereix una anàlisi manual per reconèixer els deutes i no tenim mecanismes automatitzats que mirin cas per cas”, va explicar la treballadora.

Els diners que s’enduia l’acusada eren per finançar la seva addicció al joc, que estava descontrolada, fins al punt d’anar al bingo fins a 3.500 vegades entre el 2004 i el 2018. Les continuades visites es van traduir en 800.000 euros en cartons i màquines escurabutxaques, tal com van apuntar els policies que van fer la investigació. D’aquestes, prop de 2.200 es van fer sense extreure diners del banc, fet que va fer sospitar els agents que van ser pagades amb diners públics. La despesa de la dona al bingo a partir del 2008 va ser de 664.000 euros i, restant tots els diners que sí que es van poder atribuir als ingressos de l’acusada (188.000), surten els 476.000 euros que reclama la CASS.

Un altre punt de sospita és un immoble que l’acusada i la seva parella, també implicada per tenir responsabilitat civil, es van comprar a Portugal l’any 2004 i que, seguint el flux monetari dels pagaments de la hipoteca, semblaria que fins a la meitat de l’immoble s’hauria pagat amb diners il·lícits, segons va explicar un agent.

La dona, però, ho va negar rotundament i va explicar que tot el que va endur-se anava íntegrament a pagar el seu vici. Una situació que va ocultar a la seva parella, que no era coneixedora del que estava fent, segons va remarcar. La versió de la dona també pinta una imatge diferent de la de la Fiscalia, ja que ella afirma que els diners que es va endur “com a molt van ser 100.000 o 120.000 euros”, i va assegurar que no sap d’on surt la xifra de l’informe policial.

La defensa de l’extreballadora de la CASS demana una pena de tres anys de presó, dels quals un seria ferm i, per tant, l’acusada ja no hauria de tornar a passar per la Comella pel temps que ja va complir entre el 2018 i el 2019.

L'EXCAP DE PERSONAL FALSEJAVA ELS COMPTES PER QUEDAR-SE ELS DINERS

El frau que va cometre la dona funcionava amb dos deutors, un que pagués per transferència i un altre que ho fes en efectiu. Gràcies al seu lloc de feina, l’acusada tenia accés als recàrrecs dels pagaments que es feien, els quals podia modificar o, fins i tot, eliminar. Llavors, quan entrava una suma de diners al sistema, l’acusada movia el recàrrec a l’arxiu d’algun deutor que hagués pagat en metàl·lic aquell mateix dia per tal de fer quadrar els comptes i poder quedar-se els diners.

Aquest sistema, que va durar prop d’una dècada indetectat, deixava el deutor que havia pagat en metàl·lic cobert, però desquadrava aquell que hagués saldat el seu deute per transferència, fet que a la llarga va acabar provocant que enxampessin la dona quan els seus companys van descobrir que molts cotitzants figuraven erròniament al sistema.

Els moviments de diners provocaven que els expedients de les persones que pagaven en efectiu tinguessin dos rebuts, un dels quals la dona s’apropiava per compensar els altres comptes i amagar el que feia. Els rebuts no els van trobar ni al seu despatx ni a casa.
tracking