CASA DE LA VALL
L’entorn de protecció limita les obres en una vintena d’edificis
Els qui vulguin fer treballs majors estaran obligats a rebaixar l’alçària de l’immoble
L’entorn de Casa de la Vall.
Patrimoni ha identificat 19 edificis pertorbadors a l’entorn de Casa de la Vall. En el llenguatge tècnic de Patrimoni s’entén que els elements pertorbadors no tenen valor patrimonial, ni històric ni cultural, i perjudiquen la lectura del bé protegit i el seu entorn. Quan es tracta d’immobles, amb aquest terme es fa referència a aquells que no s’integren en l’entorn del monument perquè tenen una alçària excessiva respecte dels edificis de l’entorn o bé presenten unes façanes mitgeres poc integrades en el paisatge.
El problema més freqüent que els tècnics han identificat en els edificis pertorbadors de l’entorn de Casa de la Vall és que tenen una alçària excessiva. En aquests casos, el decret del Govern que estableix l’entorn de protecció, publicat ahir al BOPA, proposa com a mesura correctora recuperar l’alçària mitjana de la resta de construccions existents, d’una planta baixa i tres plantes més com a màxim, “sempre que no interfereixin amb les visuals cap al monument identificades”. Com a excepció, el decret permet mantenir l’alçària màxima permesa pel POUP als edificis situats entre els números 13 i 27 de l’avinguda Príncep Benlloch, els quals tenen la façana encarada cap al vial.
Segons va explicar al Diari l’arqueòleg i historiador Xavier Llovera, els propietaris d’aquests edificis estaran obligats a rebaixar l’alçària en cas que sol·licitin una autorització d’obres majors –una rehabilitació o ampliació que alterés l’estructura i l’aspecte exterior de l’immoble estaria inclòs en aquest supòsit. Els edificis més alts que trobem a l’entorn de Casa de la Vall van ser construïts a partir dels anys 60. La majoria tenen cinc plantes, però n’hi ha algun que en suma sis.
Dins la zona definida com a entorn de protecció, el decret de l’executiu també consigna diversos béns immobles amb interès patrimonial i els agrupa en tres graus. En el primer trobem els edificis que “per tenir un alt grau d’autenticitat, conformen elements descats del paisatge o el teixit urbà que contextualitza el bé protegit”. Els edificis de segon grau són “immobles que han sofert intervencions que n’han modificat l’aspecte i els han fet perdre part de l’autenticitat, però conserven la implantació i el volum”. Per la seva part, els de tercer grau són “immobles amb valor patrimonial menor que no presenten un interès per si mateixos, però s’integren adequadament en l’entorn”. El decret insta el comú d’Andorra la Vella a incloure aquests béns al catàleg comunal.