TRIBUNAL DE CORTS
L’ombra de l’addicció
L’Extreballadora de la CASS afirma que va agafar diners públics per finançar les partides al bingo i a les màquines escurabutxaques
El joc va ser el principal causant dels delictes de la dona.
“Res tenia més sentit que les hores d’anar al bingo, acabes perdent la personalitat.” Així va descriure l’acusada la situació amb el joc, un aspecte de la seva vida que va acabar consumint-la i anul·lant la seva consciència durant els anys que va estar agafant diners públics, segons va relatar ahir davant del Tribunal de Corts.
“Res tenia més sentit que les hores d’anar al bingo, acabes perdent la personalitat”
El problema de l’encausada venia de lluny. El 2004 les visites al bingo ja eren freqüents, però la situació financera de la dona encara era sostenible. Amb el pas del temps, però, tot va empitjorar i “més enllà d’aquest any es veu que ja havia de rebre diners per una altra banda, perquè no existia cap activitat que aportés diners en efectiu”, va explicar un agent.
“Vaig fer un tractament a la presó que em va ajudar molt i em va fer possible tornar a ser jo”
Poc abans de ser detinguda, les despeses superaven els 500 euros per visita, amb dies rècord en què es gastava més de 600 euros en una sola estada al bingo, tal com va explicar el policia que va redactar l’informe, que va quantificar en més de 3.500 les visites per jugar entre el 2004 i el 2018.
“Des que he sortit de la presó he tingut feina i ara treballo al negoci familiar”
Les addiccions van arribar a un punt en el qual es van fer insostenibles per a l’acusada, que, tot i cobrar un sou molt generós de més de 4.000 euros, no podia mantenir l’estil de vida per culpa de tot el que destinava al joc. Les despeses en coses essencials sumades a les de les apostes feien insuficients els ingressos de la dona, que va recórrer a agafar diners de la CASS per continuar jugant, segons va quedar reflectit en diverses intervencions durant la vista d’ahir.
La justícia va enxampar l’excap de personal de la CASS el 2018, i això va marcar un punt i a part en la seva addicció. “Vaig fer un tractament a la presó que em va ajudar molt i em va fer possible tornar a ser jo”, va explicar l’acusada, que va estar tres anys seguint la teràpia per sortir del pou en el qual es trobava.
La situació laboral també s’ha estabilitzat i ha permès que la dona comenci a compensar el deute amb la societat. “D’ençà que he sortit he tingut feina, primer treballava a la cuina de la presó, després a fora vaig trobar feina d’administració en una immobiliària i posteriorment vaig entrar al negoci familiar”, va explicar l’acusada, que va afegir que tots els diners que percep actualment per sobre del salari mínim van a parar a la seu de la Justícia.