JUDICI CONTRA L'EXCAP D'INSPECCIÓ
La CASS va seguir tres anys operant en efectiu tot i ser advertida
El Tribunal de Comptes en una auditoria feta el 2015 va alertar que la gran quantitat de diners en efectiu podia incitar a la sostracció
L’acusada fora de la sala on se l’ha estat jutjant aquests dies.
La Caixa Andorrana de Seguretat Social va continuar operant amb diners en metàl·lic tot i que va ser advertida dels perills que comportava anys abans de la detenció de l’excap d’inspecció. Ho va afirmar Robert Codó, fundador de l’auditoria B2B, que va participar en la segona jornada del judici com a testimoni per haver fet l’informe dels desfalcs de la CASS entre el 2017 i el 2018.
Codó va explicar que va ser subcontractat pel Tribunal de Comptes per fer una auditoria a la Seguretat Social pels volts del 2015. Llavors, van constatar que la quantitat de diners en metàl·lic que es movien per les oficines eren preocupants. “Quan detectem que hi ha molts moviments en efectiu, ni que siguin petits, s’encenen totes les alarmes perquè poden induir l’apropiació indeguda”, va explicar l’auditor a la vista.
“Els moviments en efectiu encenen les alarmes perquè indueixen l’apropiació indeguda”
Per aquest motiu, des del Tribunal de Comptes van aconsellar a la CASS que deixés d’operar amb diners líquids, però un dels motius pels quals va negar-se va ser que molts pagadors tenien els comptes bloquejats i no podien accedir-hi, tal com hauria exposat en el seu moment l’acusada. La solució que va proposar Codó va ser “que les operacions es fessin amb xecs dirigits al compte de la Seguretat Social”, però no es va aplicar, segons va lamentar davant del tribunal.
L’auditoria també va fer palesa la necessitat d’eliminar els pagaments prescrits, que quan van fer la inspecció van constatar que es guardaven tots sense necessitat i que era una de les eines que utilitzava l’acusada per quadrar artificialment els comptes.
Les recomanacions del Tribunal de Comptes no van ser escoltades en el seu moment i es va continuar operant amb diners líquids tres anys més, mentre l’acusada hauria continuat sostraient diners públics. Fet que segons els càlculs de Codó va provocar que entre el 2017 i el 2018 l’import defraudat s’elevés fins als 246.100 euros, prop de la meitat dels 476.000 que se li reclamen. Un cop va ser enxampada, Codó va explicar al Diari que va ser quan es va canviar la manera d’operar i es van començar a escoltar les recomanacions del Tribunal de Comptes.
CONTROL INEXISTENT
Els mètodes de control per detectar les irregularitats comptables “o no hi eren o no es van seguir”. Un altre aspecte alarmant per Codó va ser que a la seu de la CASS no es feia un seguiment adequat dels comptes i que un dels mètodes de seguretat passava per la supervisió de la mateixa acusada. “Si ho va poder fer durant el temps que s’ha determinat és perquè els controls no van funcionar”, va aclarir l’auditor, que va remarcar que el Tribunal de Comptes va operar correctament a l’hora de fer les recomanacions.
La imputada està acusada d’haver-se endut 476.000 euros durant una dècada gràcies al seu lloc de responsabilitat, que li permetia accedir als pagaments en efectiu dels deutors, els quals es quedava. La sostracció es va acabar el 2018, quan va ser detinguda i va complir tretze mesos de presó preventiva.
La vista acabarà avui amb els al·legats finals de la Fiscalia, l’acusació (CASS) i la defensa. En el cas del ministeri públic, vol que la dona compleixi vuit anys a la presó, mentre que la defensa en demanarà tres amb un de ferm.
Les oficines de la CASS.
LA REUNIÓ SECRETA
Un dels empleats va treure a la llum durant la vista una reunió “tensa” que es va produir un any abans dels fets. La trobada va girar al voltant d’uns 1.700 euros ingressats en nom d’un difunt que una treballadora havia cobrat, però que assegurava que els diners havien desaparegut. Finalment, els ànims es van calmar amb la promesa de l’acusada d’encarregar-se de l’assumpte i el resultat, igual que passava sempre amb incidents similars, va ser que al cap d’unes setmanes els comptes van aparèixer correctament al sistema.
Els incidents com aquest no passaven sovint, però una altra treballadora va declarar ahir que hi havia deutes al sistema que no apareixien com a saldats, però que els havien pagat directament a ella, fet que va provocar que alguns declarants anessin a queixar-se a les oficines de la Seguretat Social. Un cop més, el resultat era el mateix, la cap se’n feia càrrec i màgicament s’arreglava tot al cap d’uns dies.
Aquestes situacions van ser suficients per fer que els deu treballadors de la secció es reunissin en secret per aconseguir proves de les males pràctiques de la seva superior. Unes evidències que van aconseguir i que van traslladar als responsables de la CASS, que van ser els que van alertar la Justícia.