TRIBUNALS
La defensa de l'excap de la CASS planteja que s'investigui la gestió de la parapública
El lletrat reconeix les males pràctiques de la seva representada, però afegeix que la Seguretat Social ha actuat "pitjor"
L’acusada a la Batllia dimecres.
El judici contra l'excap de personal de la CASS acusada d'endur-se 457.000 euros s'ha acabat avui després dels al·legats finals de la Fiscalia, la representació de la CASS i la defensa.
La defensa ha carregat contra la parapública i ha reconegut que sí, que la seva clienta va actuar molt malament, però que la Seguretat Social ho va fer "encara pitjor", especialment després del testimoni ahir d'un auditor que va assegurar que la CASS havia estat advertida el 2015 dels perills d'operar en efectiu. En aquest sentit, ha afegit que "podrien investigar amb relació a aquesta qüestió".
La seva intervenció ha passat també per desmuntar el delicte de blanqueig del qual s'acusa a la dona, que presumptament va destinar part dels diners de la CASS a pagar un immoble a Portugal. L'argument ha girat al voltant dels problemes de joc de la seva representada, que haurien estat l'únic punt on va acabar l'efectiu sostret.
Finalment, ha valorat els danys de la seva representada en 25.000 euros, tot i que ella va parlar de 120.000 durant la vista, i ha demanat que no hagi de tornar a la presó. Per tot plegat ha demanat tres anys de presó amb un de ferm, que equival al període que va complir en règim condicional.
El ministeri públic en el seu torn de paraula ha descartat tindre en compte els atenuants que plantejava la defensa per sofrir una addicció al joc i per haver fet esforços per retornar els diners que va endur-se. Sobre el primer, la fiscal ha apuntat que en cap moment de la vista s'ha demostrat amb documentació o proves pericials que l'acusada sofrís una addicció al joc, tot i que ha reconegut que "és cert que tenia un problema", ha apuntat que l'actuació de l'extreballadora es va fer sempre sent conscient del que feia, un fet que no coincideix amb una addicció.
L'altre atenuant que es plantejava és el de rescabalament dels greuges. En aquest sentit, la Fiscalia creu que si es considera la presumpta quantitat de diners sostrets (457.000 euros), i el pagament efectuat fins ara, 14.600 euros en set anys, no es pot aplicar l'atenuant. Per aquests motius, ha reafirmat la petició inicial de 8 anys de presó, una multa de 700.000 euros i la inhabilitació durant 10 anys per treballar en qualsevol càrrec similar al qual ocupava.