La cara B de l''scrolling' infinit: com els continguts curts estan minvant la capacitat d'atenció?

La tecnologia i les xarxes socials han irromput en la societat amb força des del 1990-2000, aportant tota una revolució en els treballs, la vida quotidiana i les relacions socials. Actualment, després de 35 anys de la seva arribada, s'està començant a conèixer la part negativa de l'exposició habitual i l'addicció a les pantalles. Certes plataformes com TikTok o l'apartat de 'Reels' d'Instagram han creat una nova tendència: els continguts curts, és a dir, vídeos de menys d'un minut i mig on es pretén que l'espectador no hagi de tenir molt temps per captar la idea del missatge que es vol transmetre. I, és just aquest nou format que ho està començant a complicar tot, especialment pel que fa als problemes de la manca d'atenció. No han estat poques les notícies que han anat sortint esglaonadament sobre l'afectació de l'abús dels continguts curts en el desenvolupament del cervell, però, fins a on arriba el problema?

Segons menciona la psicòloga infantojuvenil del Servei Andorrà d'Atenció Sanitari (SAAS), Yolanda Blanco, i la neuropsicòloga clínica del SAAS, Lorena Nieto, "el disseny dels telèfons intel·ligents i d'aquests continguts es basa a aprofitar-se dels mecanismes bàsics que tenen a veure amb el nostre sistema de recompensa". En aquest sentit, Nieto destaca que el desconeixement sobre la recompensa que s'obtindrà en visualitzar el contingut, fa que s'alliberi la dopamina, el neurotransmissor que actua davant l'expectativa del plaer, i, paral·lelament, sigui el mecanisme més potent per mantenir a l'usuari lligat al dispositiu, a l'espera del següent estímul sense saber la potència que es rebrà d'aquest. D'altra banda, el psicòleg Tomàs Navarro assenyala que "per una persona de pensament ràpid és un recurs genial o, per exemple, en situacions d'espera on no pots entrar a aprofundir". Amb tot, declara que un mal ús i un abús d'aquest sistema "baixa el nivell d'atenció de tal manera que s'entra en una mena d'hipnosi gens productiva" que deriva en una sobrecàrrega d'informació brossa.

Tot i que hi ha punts positius en els continguts curts, especialment per cert tipus de persones, els efectes negatius regnen pel consum massiu. Com a tall d'exemple, a TikTok s'estan viralitzant vídeos d'una durada més llarga (entre dos i dos minuts i mig) que inicien amb la frase "només l'1% de les persones que veuran aquest vídeo es quedaran fins al final", exposant aquesta manca d'atenció, les causes i les solucions si els consumidors no reben certs estímuls en un temps determinat.

Els estímuls que es reben a través d'una pantalla no són comparables amb els de la vida quotidiana. Primerament, s'ha d'entendre que, quan una persona dedica molt temps a les xarxes socials, deixa de costat activitats beneficioses com el joc lliure, la interacció natural, l'exercici o l'esport, entre altres. "El llindar d'estimulació doncs acaba sent tan alt que, una conversa, un llibre, un mirar per la finestra, un jugar a pilota... Deixen de tenir interès donat que no aporten el nivell d'estimulació multisensorial que dona la pantalla" mencionen les expertes. Cal remarcar que, a banda de problemes d'atenció, s'ha detectat que l'abús del consum dels vídeos curts també agreuja problemes com la distorsió de la imatge pròpia, la manca d'autoestima i confiança, els trastorns de la conducta alimentària o, inclús, les dificultats per socialitzar i integrar-se en la societat si no es tenen certs cànons de bellesa.

De fet, el mateix Navarro assegura que, quan es parla d'això, s'ha de poder diferència entre l'ús de l'abús. "Precisament, un dels entrenaments per millorar l'atenció consisteix en un bombardeig d'estímuls" esmenta, comparant-ho amb l'atletisme, on s'ha de ser capaç de "fer un esprint, però també de córrer fons". Tot ve de mantenir un equilibri entre els vídeos curts amb els llargs per tenir "una capacitat d'atenció òptima". No obstant això, Blanco i Nieto esclareixen que està interferint en el procés maduratiu dels infants i joves. "El consum de material audiovisual amb contingut inacabable (l'anomenat 'scroll infinit'), que, a més, s'ajusta mitjançant algoritmes als teus interessos, és un potentíssim reforçador immediat que estimula el centre de recompensa del nostre cervell" expliquen, afegint que si un cervell adult té dificultats per fer-ne un ús responsable, els efectes en un cervell immadur són encara més greus.

Altrament, s'està començant a assegurar que la manca d'estímuls fa que augmentin els casos de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), i altres patologies que dificulten la concentració. "Ara mateix, hi ha un problema de sobrediagnòstic" confirma Navarro, un escenari on resulta "molt difícil i perillós" poder atribuir l'increment exclusivament als continguts curts. Cal destacar que, bona part d'aquest suposat increment de problemàtiques també és responsabilitat de les begudes energètiques, manca de descans o mals hàbits en general. Per la seva banda, Blanco i Nieto no creuen que sigui un problema de sobrediagnòstic i que hi ha "un augment exponencial de la simptomatologia tipus TDAH, en part secundària, al mal ús de pantalles. La recomanació és retirar i observar l'evolució de la simptomatologia". Així doncs, esmenten que en els casos d'infants i joves, on no només s'estan detectant casos de manca d'atenció. "S'estan veient retards en l'adquisició del llenguatge, així com simptomatologia que pot semblar-se a un trastorn de l'espectre de l'autisme. També dificultat en la resolució de problemes, la capacitat d'autoregulació emocional i el control dels impulsos", expliquen. De fet, assignen el bloqueig de la capacitat simbòlica i de narrativa interna a aquest consum de continguts indiscriminat, així com a la manca de pensament de si mateix i altres. "S'ha demostrat que altera el desenvolupament de la capacitat de cognició social, la capacitat de pensar en l'existència d'un altre diferent de mi en definitiva la capacitat d'empatia i de tolerància a la diferència" enumeren.

Una part de culpabilitat en els menors d'edat la tenen els tutors legals que, en la gran majoria de casos, no són coneixedors del contingut als que estan exposats els joves. "Per una banda, hi ha desconeixement, però per altra, també es reben informacions contradictòries que no sempre són de fonts fiables, ni d'estudis ben controlats" recalquen la psicòloga i la neuropsicòloga. Les informacions més optimistes solen tenir un interès econòmic al darrere que es promou de forma directa o indirecta. No obstant això, s'ha de ser conscient que les famílies no són les úniques responsables d'aquesta limitació. "Les famílies han de poder tenir alternatives de lleure, temps de descans, perquè limitar els dispositius requereix presència de l'adult i, ara per ara, els adults estem sotmesos a la tirania digital i de la hiperproductivitat" expressen, incidint que "moltes famílies no actuen perquè no veuen com fer-ho". Nieto i Blanco apel·len a la creació d'espais sense tecnologia, també des de l'àmbit polític i social que han de "posar la mirada en el col·lectiu, en fomentar alternatives públiques lliures de dispositius i espais d'oci juvenil".

Finalment, Navarro menciona que la solució ideal és "controlar el que es penja". "Cal ensenyar ben aviat a gestionar la informació digital i a treballar l'autoregulació. No podem posar tanques al camp, hem d'ensenyar als nostres fills a tenir criteri i a saber triar, protegir-se i tenir cura d'ells mateixos" conclou.