La Fiscalia rebutja com a atenuant la ludopatia tot i les més de 3.500 visites al bingo

El judici va quedar vist per a sentència ahir amb els al·legats finals del ministeri públic, la representació de la CASS i la defensa. La fiscal va ser la primera a intervenir i després de fer una repassada al cas va parlar dels atenuants que la defensa demanava. El ministeri públic va desestimar l’eximent parcial per ludopatia perquè es va considerar que en cap moment de la vista va quedar demostrat que l’acusada sofrís una addicció al joc diagnosticada. Un dels motius que va donar la fiscal va ser que l’extreballadora de la CASS era conscient del que feia en tot moment, tal com va reconèixer ella mateixa, i s’esforçava per amagar la seva activitat per no ser enxampada, comportaments que no s’adequarien amb algú amb una addicció diagnosticada.

El problema de la dona amb el joc era evident i la Fiscalia el va reconèixer, però va recordar que “els atenuants requereixen prova i s’ha d’haver acreditat plenament, no perquè l’acusada tingui un problema amb el joc s’ha d’aplicar una rebaixa que no ha estat provada durant el procediment”, va sentenciar la fiscal.

De la mateixa manera, l’atenuant per rescabalament tampoc va passar els filtres del Ministeri Fiscal. D’ençà que va sortir de la presó, l’acusada ha destinat tots els diners que ha cobrat per sobre del salari mínim a pagar el deute amb la societat. En total, ha pagat 14.600 euros, però es va considerar que la xifra no és prou significativa tenint en compte els diners que hauria sostret de les arques públiques (457.000 euros).

La petició de pena es va elevar a definitiva i es van demanar vuit anys de presó, una multa de 700.000 euros i 10 anys d’inhabilitació per exercir qualsevol feina similar a la que havia ocupat a la CASS, així com el comís de la vivenda que l’acusada i la seva parella van comprar a Portugal, presumptament amb diners públics, i el comís de diversos béns, com dos cotxes i una moto.

El lletrat de la CASS, per la seva banda, va demanar 30.000 euros en concepte de responsabilitat civil a la parella de l’acusada, que s’hauria beneficiat inconscientment dels diners que havia sostret a l’hora d’adquirir l’immoble.

INVESTIGAR LA CASS

Al torn de la defensa, el lletrat va carregar contra la CASS i la seva gestió, que va permetre que els delictes de l’acusada passessin inadvertits durant anys. “El que ha fet la meva representada és greu, sí, però el que ha fet la CASS també”, va asseverar l’advocat, que es va remetre a la declaració de l’auditor Robert Codó, que va afirmar que quan treballava pel Tribunal de Comptes ja havia avisat en diverses ocasions que operar amb grans quantitats de diners en metàl·lic era una pràctica perillosa que podia incitar a l’apropiació indeguda. En aquest sentit, el lletrat va afegir que potser es “podria investigar la CASS en relació amb aquestes qüestions”.

La seva intervenció també va servir per rebatre l’acusació de blanqueig, segons la qual una part dels diners de la CASS s’haurien destinat a l’adquisició d’un immoble a Portugal. L’advocat va defensar que la seva clienta no havia comès aquest delicte, argumentant que tots els fons sostrets es van destinar exclusivament a cobrir les seves addiccions al bingo i els jocs d’atzar.

Pel que fa als atenuants que la Fiscalia no va preveure, el lletrat va destacar un informe pericial que no es va ratificar durant la vista –però sí que va constar en autes– en el qual un psiquiatre acreditava que l’acusada va patir una addicció al joc. El lletrat també va defensar el rescabalament en dir que l’encausada ha pagat dins de les seves possibilitats, tenint en compte la dura situació que ha viscut d’ençà que va sortir de la Comella el 2019.

Finalment, va valorar els danys de la seva representada en 25.000 euros, tot i que ella va parlar de 120.000 durant la vista, i va demanar que no torni a la presó. Per tot plegat, va reclamar tres anys de presó amb un de ferm, que equival al temps que ja va complir.