DIÀLEG BILATERAL

Madrid demana canvis en els foragitaments i les expulsions

Espanya vol un marc legal que tingui més afinitats amb els països europeus.

Una expulsió per un delicte d’estupefaents l’any 2009.

Una expulsió per un delicte d’estupefaents l’any 2009.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Els foragitaments i les expulsions per la frontera del riu Runer comencen a inquietar el govern espanyol. D’una banda, perquè la normativa no està adaptada a la de la Unió Europea i, de l’altra –a tenir en compte–, perquè hi ha una gran desproporció entre les fronteres amb França i Espanya. La situació preocupa, però hi ha confiança en el diàleg. Fonts properes a l’executiu veí recorden que el desembre passat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i el cap de l’executiu, Xavier Espot, van acordar constituir un grup de treball sobre qüestions migratòries. Ho van decidir en una reunió que van mantenir a la seu de la delegació, en què també va participar l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Carlos Pérez-Desoy, i on es va acordar reforçar la cooperació transfronterera.

Etiquetes:

Una trobada que no va ser de cortesia, sinó centrada en temes d’emigracio i en què també es va abordar la pràctica tan arrelada de l’expulsió i del foragitament. Les fonts indiquen que Espanya està convençuda que hi haurà entesa i que es podrà adaptar la normativa andorrana perquè s’assimili més a l’europea: “Nosaltres estem obligats a fer les deportacions de persones sense la documentació legal al seu país d’origen.” El malestar rau en el fet que la majoria de persones extracomunitàries que provenen del continent americà tenen Madrid i Barcelona com la porta d’entrada per arribar a Andorra. Les circumstàncies varien i és molt habitual que quan són identificats sense permís se’ls foragiti a Espanya. En el cas de persones condemnades, l’expulsió també sol ser a territori espanyol. A la trobada del desembre va ser un dels punts destacats, però no l’únic: la delegació veïna es va interessar pels “transfronterers il·legals” que estan tensionant la Seu d’Urgell, o l’anhel de Madrid que Andorra expedeixi visats i així tenir major control sobre els ciutadans d’altres països que travessen Espanya en trànsit en direcció al Pirineu.

Aquestes “expulsions o deportacions” condueixen els responsables espanyols a demanar a Andorra una legislació més harmonitzada i “amb més afinitats” amb l’europea, tot i que el Principat no forma part del club dels Vint-i-set. La taula de treball no és l’unic espai on es tractarà aquesta demanda. Les mateixes fonts indiquen que les actuals negociacions sobre les fronteres poden servir per donar resposta a les aspiracions espanyoles. El tractat entre els països europeus també admet la possibilitat de fer la deportació “al lloc per on s’ha entrat”. L’especificitat d’Andorra ho fa diferent: “No és espai Schengen ni soci de la UE i no es regeix per aquesta normativa.”

Les fonts indiquen que desitgen un canvi en la política de foragitaments i expulsions “en un marc de diàleg”, i deslliguen del tot aquest assumpte de l’acord d’associació. Les negociacions sobre el permís europeu de viatge i autorització (Etias) permeten dialogar sobre la demanda. L’Etias és un nou sistema de seguretat que la UE implementarà per als viatgers de països que no requereixen visat per ingressar als seus territoris i que suposarà un canvi a les fronteres, encara que l’executiu andorrà assegura que no tindrà cap efecte sobre els residents al país. És un sistema electrònic que permetrà avaluar els visitants abans de la seva arribada al continent. Aquest mecanisme cerca identificar possibles riscos relacionats amb la seguretat i el control migratori. Tot i que no és un visat, el permís serà obligatori per entrar en territori europeu. El procés de sol·licitud serà completament digital i ràpid. Espot va assegurar el mes passat que els canvis previstos “no afectaran el dia a dia de la població ni la gent que ens visiti”, però poden implicar canvis de protocols o procediments entre Andorra, Espanya i França. El nou sistema de control de viatgers suposa la revisió de documentació amb verificació digital de les dades de tots els extracomunitaris que vulguin accedir a l’espai Schengen. El Govern està negociant que a les fronteres no s’apliqui aquesta mesura.

LLEI D'IMMIGRACIÓ I CODI PENAL

La Llei d’immigració defineix el foragitament i les expulsions. El primer és una mesura destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular, o que es troba en règim turístic amb alguna irregularitat. L’expulsió administrativa s’aplica a l’estranger al qual s’ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha marxat. En la legislació penal, l’expulsió es preveu com una pena accessòria que pot ser imposada als condemnats estrangers.
tracking