Canillo té el desajust més gran entre el cens i la població estimada

Andorra va registrar un creixement poblacional sostingut l’any passat, situant la població estimada en 87.097 persones, amb un increment del 2,3% respecte al 2023. Paral·lelament, la població registrada als censos comunals ascendeix a 92.858 persones, una diferència del 6,6% entre ambdues dades. Aquest desfasament, equivalent a 5.761 persones, destaca especialment en algunes parròquies on les disparitats són més pronunciades, la qual cosa planteja interrogants sobre les dinàmiques poblacionals i els factors que les generen.

Entre les parròquies amb majors diferències entre la població estimada i registrada, Canillo sobresurt amb una desviació del 12,6%. La població estimada en aquesta parròquia és de 6.018 persones, mentre que la registrada és de 6.776. Canillo també lidera el creixement percentual en termes absoluts, amb un increment del 4,1% en la població estimada durant l’últim any.

Encamp, una altra de les parròquies amb una diferència destacable, mostra una desviació del 8,5%. Amb una població estimada de 13.200 habitants i 14.328 persones registrades, aquesta variació reflecteix també l’impacte d’una base poblacional fluctuant. Escaldes-Engordany presenta una diferència del 6,2%, amb 15.795 persones estimades i 16.776 registrades. Aquesta parròquia, caracteritzada per la seva expansió urbana i comercial, continua atraient nous residents, però tampoc coincideixen ambdós càlculs.

D’altra banda, Andorra la Vella, tot i ser la parròquia més poblada del país, presenta una desviació menor, del 5,4%. La població estimada se situa en 24.575 persones, mentre que la registrada arriba a 25.905. Aquest desfasament relativament controlat es podria explicar per la consolidació administrativa dels registres i la feina per identificar persones que han deixat de viure a la parròquia.

Les parròquies més petites, com Ordino i Sant Julià de Lòria, també evidencien diferències significatives. Ordino compta amb 5.545 habitants estimats davant de 5.846 de registrats, amb una desviació del 5,4%. Tot i ser una de les parròquies amb menor densitat, aquest desfasament pot estar associat a la presència de residents temporals i segones residències. En el cas de Sant Julià de Lòria, la diferència és del 5,2%, amb 10.127 persones estimades i 10.654 registrades.

La millor notícia sobre el cens al tancament de l’exercici anterior és que es manté l’aproximació sensible entre les xifres que Govern considera estimatives i les que els comuns, propietaris de les dades censals, tenen com a pròpies. La desviació entre el nombre més fiable, de Govern, i el de les administracions locals, és d’unes 5.700 persones. Una quantitat sensible si tenim en compte que es parla de magnituds entre 87.000 (Govern) i 93.000 (comuns) que comporten una divergència que s’apropa al 7%. És força inusual que en un ter­ritori tan petit i amb una població tan limitada hi pugui haver decalatges del 6,6% a l’hora de comptabilitzar els habitants, però s’està en una dinàmica de millora respecte fa uns anys. El 2011, per exemple, la diferència entre el recompte d’estadística i la dels comuns variava en prop de 9.000 persones. La majoria dels comuns van acabar entenent que inflar permanentment les xifres d’habitants per rebre més diners en el repartiment de transferències acaba sent una tàctica nefasta. I ells, els primers damnificats. No tenir un cens fiable els ha fet perdre milions d’euros en multes, sancions i tributs impagats.

Les dades de població registrada en els comuns estan en procés de revisió contínua, atès que des del març del 2012 el Govern va establir un intercanvi d’informació mensual amb els comuns perquè puguin actualitzar les seves dades censals. Per aquest motiu, les variacions en les dades de població registrada són motivades, entre altres, per depuracions administratives.