Dues interpretacions de l’afectació laboral d’una invalidesa

L’informe del tribunal mèdic sobre les patologies d’una treballadora del sector de la neteja a la qual el Tribunal Superior li ha reconegut el dret a una pensió d’invalidesa del grau 2 –i, per tant, la incapacitat per seguir treballant– admetia les dificultats de l’afectada per “dur una vida laboral completa” però determinava que “pot realitzar alguna activitat laboral adaptada a les seves limitacions”. Partint d’aquesta consideració, la CASS li va reconèixer únicament una pensió d’invalidesa de grau 1 –perquè podia seguir treballant– en una resolució que la perjudicada va dur a la Batllia i que la primera instància va donar com a vàlida. Però ara la sala administrativa del Tribunal Superior ha corregit la decisió, concloent que si les afectacions sobre la salut impedeixen realitzar una feina regularment és que no s’hi pot mantenir una activitat laboral.

La demandant –de poc més de 50 anys– va sotmetre’s a una operació als dos malucs, amb la col·locació de pròtesi i va haver de tornar al quiròfan per problemes en una d’elles. La valoració del tribunal mèdic un cop va esgotar la baixa laboral màxima de tres anys sostenia –segons reprodueix la sentència– que “les limitacions a nivell de mobilitat dels malucs i el dolor crònic que presenta l’assegurada i que li dificulta tant de poder dur una vida laboral completa com per la seva vida quotidiana”. L’informe pericial recollia afectacions com ara que necessitava ajuda per aixecar la cama esquerra o atròfia muscular al maluc d’aquesta extremitat. No obstant, la conclusió és que sí que podia fer una feina sedentària, adaptada a les seves limitacions.

La demandant va al·legar que els mateixos informes acreditaven que no podia fer un treball regular i que l’edat i el fet que la única experiència laboral fos la de la neteja de domicilis dificultaven encara més l’accés al mercat laboral. El Superior li ha donat la raó, apel·lant a la mateixa jurisprudència de la sala. “No és factible concloure que una persona que presenta serioses limitacions de mobilitat als dos malucs [...], que no pot estar dempeus ni fer un esforç mínim perllongat, es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral, ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d’una possiblitat merament hipotètica”, conclou la sentència. La recurrent haurà de percebre una pensió d’invalidesa per malaltia del grup 2 i la CASS l’haurà d’abonar amb efectes retroactius a partir del 4 de maig del 2022, quan es va iniciar el procés de reconeixement d’invalidesa.