La pujada del sou mínim no fa guanyar competitivitat

L’augment del salari mínim pot ser, segons com es miri, una trampa. És un fet que suposa una millora, encara que sigui escassa, de la capacitat de compra dels ciutadans que cobren el sou legal més baix, però si ens fixem en la competitivitat dels salaris mínims entre els països de l’entorn, veurem que l’increment no és diferencial, ja que tots els governs aproven gairebé anualment una alça de l’SMI. Per tant, aquest augment és un guany directe (matisat, fins i tot, per la pujada constant dels preus), però no és una mesura econòmica que permeti marcar múscul quant a atracció salarial. La finalitat principal dels governs a l’hora aplicar l’increment de l’SMI és compensar la inflació. Enguany, l’executiu ha enfilat el salari mínim fins als 1.447,33 euros, una alça del 5,2%, el doble de la xifra de tancament del 2024 de l’IPC, que va ser del 2,6%. Espanya, el país veí amb qui més comparacions salarials s’efectuen en ser tradicionalment font de mà d’obra, l’ha apujat cinquanta euros, és a dir, fins als 1.185 euros (un 4,41% més; amb catorze pagues). Així, la resta de països de la Unió Europea ha aplicat augments de gradació diversa. La mitjana dels increments se situa aquest 2025 entorn del 7% (un 10% per al 2024). La Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), un organisme de la UE, és qui marca la normativa en aquest àmbit i dicta que el salari mínim ha de correspondre al 60% del salari brut mitjà. Aquest 2025, el país de la UE que ha donat un impuls més alt a l’SMI és Romania (22%). Portugal l’ha apujat un 4,41% i França ha retingut l’alça al 2%. Alemanya tampoc s’ha embalat: 3,3%. A Itàlia, el topall mínim dels salaris es pacta a través de convenis sectorials.

“Ningú vol acceptar una feina sense perspectiva de progrés perquè això implica un desgast”
Iago Andreu-Sotelo, Director de la CEA

RECUPERAR LA DIFERÈNCIA

L’atracció de treballadors s’impulsarà enfocant els esforços en els sous que es paguen i no tant en l’import del salari mínim, que any per any va incrementant. És la posició que té la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) davant la mancança de mà d’obra qualificada, especialment comunitària. Iago Andreu-Sotelo, director de la patronal, recorda que al Principat l’SMI ha augmentat sistemàticament per sobre l’IPC i que històricament el contrast amb Espanya ha estat significatiu, un element diferenciador. Ara, però, a conseqüència de les polítiques del govern espanyol, que ha donat un major i constant impuls a l’SMI, aquesta distància s’ha escurçat –queda en 65 euros mensuals a favor d’Andorra–. Andreu-Sotelo és partidari de fer passos endavant per recuperar aquesta diferència substancial que ha disminuït. Quant a la mancança de mà d’obra (qualificada o no), diu que “això no només passa a Andorra; tot i que és cert que aquí en necessitem més per cobrir les vacants de l’hoteleria, per exemple”. La baixa competitivitat dels salaris obliga a buscar treballadors fora de la Unió Europea. D’altra banda, Andreu-Sotelo admet que en “l’atracció de personal qualificat el salari hi juga un paper clau”. “El salari mínim ras, però, el cobra poca gent. Cal fer un exercici més global i fixar-se en el salari mitjà net i brut. En aquest sentit, el Principat té un avantatge que és la petita càrrega impositiva”, afegeix. La CEA també proposa incentivar l’arribada de mà d’obra amb altres estímuls com ara els plans de carrera o les formacions. “El treballador ha de veure que se’l valora. Ningú vol acceptar una feina sense perspectives de progrés perquè això implica un desgast. És un dels esforços que hem de fer durant els pròxims anys”. Un altre element assenyalat pel president de la patronal que podria facilitar l’arribada de treballadors comunitaris és l’acord d’associació, que permetrà la coordinació entre el sistema de seguretat social d’Andorra i el dels països comunitaris: “La garantia de comptar amb seguretat jurídica, quant a vida laboral i pensions, sempre ajuda a atraure talent, a la mobilitat interna dels treballadors”.

SMI A LA UE

LUXEMBURG

2.637,79€

IRLANDA

2.281,50€

ALEMANYA

2.161€

FRANÇA

1.801,80€

ANDORRA

1.447,33€

ESPANYA

1.185€

POLÒNIA

1.091,46€

PORTUGAL

1.015€

GRÈCIA

968,33€

ROMANIA

814,18€

HONGRIA

706,94€

“La garantia de comptar amb seguretat jurídica sempre ajuda a atraure talent i treballadors”
Iago Andreu-Sotelo, Director de la CEA