REPORTATGE

Els treballadors del SAAS volen ser considerats funcionaris

Dubtes d'un règim laboral mixt

Sanitaris durant la jornada laboral a l’hospital.

Sanitaris durant la jornada laboral a l’hospital.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

“Hi ha una sèrie d’incongruències palmàries. Al SAAS es fan edictes, en el règim laboral ordinari, no”. Ho apunta una font propera al sindicat per posar de manifest el que consideren contradiccions de l’estatus dels treballadors del gestor sanitari; a la pràctica estan regulats pel marc normatiu privat –el Codi de relacions laborals– però amb particularitats intrínseques d’una institució parapública, que se sustenta en gran mesura per la injecció de diners procedent dels pressupostos de l’Estat. Dilluns passat el portaveu de la branca sanitària de l’USdA, Jordi Samsó, va reivindicar que haurien d’estar emparats per la Llei de funció pública, esgrimint que “legalment tot grinyola” i una sentència de l’octubre del 2023 que es pronunciava sobre el plet interposat d’una treballadora i que resolia que sobre la plantilla del SAAS es podia aplicar de manera subsidiària la normativa que regula el funcionariat. De fet, ho diu la mateixa Llei de la funció pública en l’article 3.5: “Les disposicions de la Llei relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen els apartats c) i d) de l’apartat 3, i els apartats a), c) i d) de l’apartat 4”. Els primers (apartat 3) són el personal al servei del Raonador del Ciutadà, del Tribunal de Comptes i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, així com el personal dels organismes autònoms, de les entitats parapúbliques, de la UIFAND i “dels altres organismes i autoritats administratives que gaudeixen d’independència orgànica respecte de l’Administració general, els quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia”. Per tant, el SAAS.

LA SENTÈNCIA

La citada sentència resol un conflicte derivat del retorn d’una treballadora després d’una excedència. L’empleada va reclamar per via judicicial la nul·litat del procés de selecció d’una plaça administrativa adscrita a la direcció econòmica i de recursos generals a la qual aspirava perquè no s’havia respectat la seva preferència. L’argument de la parapública és que es tractava d’un lloc de treball de categoria inferior al de procedència de la dona i que el reglament de personal preveia el reingrés, però a una plaça de la mateixa categoria. La Batllia va donar la raó a la treballadora i va anul·lar el procés per no haver respectat la prioritat de la demandant, apel·lant a la Llei de la funció pública. El SAAS va recórrer la sentència, escudant-se en la normativa pròpia i argumentant que si existia aquesta regulació no era procedent acudir a la Llei del funcionariat. La segona instància li va tornar a tombar, també per defectes relacionats amb les bases del mateix procés. Però sobre la qüestió de la normativa a aplicar determina que entre reglament i Llei, impera la segona en aquest cas. “Encara que el reglament de personal del SAAS només contempla el reingrés a una plaça de la mateixa categoria, s’ha de considerar que l’aplicació de la legislació general de la funció pública és possible, en qualitat de supletòria, no només en defecte de normativa pròpia de l’entitat parapública, sinó també quan aquesta és incompleta o parcial, d’acord amb el que disposa l’article 3.5 de la Llei de la funció pública, ja que la finalitat d’aquest precepte és la d’integrar les carències o omissions que presenti la normativa aplicable en cada cas, establint així un marc general homogeni per al conjunt del personal del sector públic que enuncia aquest precepte”, recull la sentència. I la Llei de la funció pública en l’apartat b) de l’article 51.3 diu que si en el moment que el treballador d’excedència demana el retorn no hi ha una plaça del mateix nivell que la que va deixar pot aspirar a una de categoria inferior, percebent el salari que correspongui a aquesta, però.

INTERROGANTS, DEMANDA

I partint d’aquest dictamen el sindicat sanitari planteja dubtes. “Si la inspecció de treball vol interferir en la composició dels comitès d’empresa, si volen que nosaltres ens atenguem a la llei com pretenen, que és el que nosaltres també volem, no estem dient que no, la llei que ens empara de forma supletòria és la llei de la funció pública. I això està escrit en una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Per tant, tot grinyola. Doncs hem de plantejar què queda de legalitat en el SAAS”, deia Samsó dilluns passat, reivindicant assimilar-se al personal funcionari. “És la principal línia de treball en què estem, perquè volem un reglament de funció pública”, va exposar. Una normativa que no estigui a expenses de les arestes de la negociació d’un conveni col·lectiu. Com volen enfocar aquest nou argument legal encara s’ha de aclarir; Samsó va apuntar a fins i tot impugnar el conveni col·lectiu actual.

Per ara el més imminent és l’assemblea de demà perquè ha de definir el futur del comitè d’empresa i, per tant, de les negociacions del conveni col·lectiu. I mentre els respresentants dels treballadors estan descapçats per les renúncies i la resolució d’Inspecció de Treball vetant la presidència proposada, la direcció pressiona assegurant al personal que les primes per objectius poden tornar el 2026 però que cal posar-se a negociar.

EL TOC D'ATENCIÓ AMB ELS METGES PER COMPTE PROPI

Una altra particularitat laboral del SAAS són els metges per compte propi (abans liberals). Una relació laboral que qüestiona el Tribunal de Comptes en els seus informes. L’organisme rebat el contracte de prestació de serveis quan formalment estan dins de la plantilla orgànica de l’hospital, se sotmeten a les directrius i protocols assistencials i cobreixen guàrdies. Vaja, que actuen com a assalariats. El SAAS es remet a la normativa que ho contempla i a les particularitats de la feina, de servei públic.
tracking