REPORTATGE
Interès a la baixa pel passaport
La xifra de nous andorrans baixa i un dels factors que ho expliquen és la caiguda de residents espanyols que sol·liciten la nacionalitat després de renunciar a la pròpia. L’any passat van ser 132.
Haver de renunciar a la nacionalitat d’origen és un factor en contra.
El 2019 un total de 1.960 persones van obtenir la nacionalitat andorrana. Quinze anys després, el 2024, la xifra va decaure fins a 986. Es tracta d’una davallada considerable, ja que la disminució és pràcticament la meitat. Tot i que les nacionalitzacions van pujar lleugerament el darrer any respecte del 2023 (936), la tendència els darrers anys en línies generals ha estat a la baixa.
Aquesta baixada, en part, s’explica per la caiguda dels residents espanyols que obtenen la nacionalitat. El 2009, 329 residents provinents d’aquest país es van nacionalitzar. Per contra, el 2024 la xifra va ser de 132. Es tracta d’un declivi de 197 permisos en quinze anys. “Cal tenir en compte que l’arribada d’espanyols ha patit un decreixement respecte als anys setanta i vuitanta, que en van venir moltíssims”, explica el director del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES), Joan Micó. Aquestes dades, en canvi, contrasten amb la resta de països, ja que la tendència és força regular tant en el cas dels francesos com en el dels portuguesos. El 2009 un total de 18 francesos van aconseguir la nacionalitat, mentre que l’any passat el nombre va ser de 12. En el cas dels portuguesos segueix una línia força semblant pel que fa a estabilitat. Fa 15 anys, van ser 12 les persones d’origen portuguès les que van rebre la nacionalitat i el 2024 es va arribar a les 14.
En dades generals, dos terços de les persones que podrien adquirir la nacionalitat no estan interessades a tenir-la. Segons argumenta el director del Centre de Recerca Sociològica, aquest fenomen s’explica per tres factors. El primer, el més comú, és l’obligatorietat d’haver de renunciar a la nacionalitat d’origen per obtenir l’andorrana i no poder tenir la doble nacionalitat on, en països com a Portugal, després és molt complicat tornar-la a adquirir. De fet, aquest factor es relaciona amb la incertesa de saber on es residirà després de la jubilació. “No ho hem estudiat amb enquestes, però la sensació és que hi ha més persones que no tenen clar que en un futur continuaran a Andorra”, declara, afegint que la situació fa que no es vulgui prendre el risc de perdre la nacionalitat d’origen o, inclús, d’amagar-la per poder tenir la doble nacionalitat sense repercussions.
Altrament, també hi ha un factor sentimental, no tan sols dels residents a Andorra, sinó també dels andorrans que emigren. “Quan un andorrà es passa deu anys a Alemanya, per exemple, i li diuen que per tenir un lloc de treball ha de tenir la nacionalitat, moltes vegades no es vol renunciar per un tema de sentiment cap al país d’origen”, menciona el director del CRES, revelant que molts residents també es troben en aquesta situació. La tendència de la identitat múltiple cada vegada va més a l’alça, fet que, al país, complica poder-ho assolir, molt més si “saps que has de renunciar i potser has de tornar”.
Un altre dels factors que han provocat aquesta davallada de sol·licituds ha estat la manca d’avantatges en contrapartida dels anys necessaris per aconseguir la nacionalitat. Actualment, un estranger ha d’acreditar haver viscut i cotitzat durant 20 anys al país per ser andorrà, un temps que dona marge per establir-se al país. “Després d’aquest període, la vida ja l’has fet. Sí que hi ha avantatges, sobretot per poder accedir a llocs de treball públics, però després de 20 anys es dilueix”, assenyala el sociòleg. Moltes persones de països propers ja assoleixen aquestes millores laborals o socials i deixen de veure aquest valor afegit. “Si la nacionalitat es pogués assolir abans o es pogués tenir la doble nacionalitat, molta gent s’interessaria per obtenir-la”, assegura Micó, mencionant que, segurament, serà un tema que es tractarà a mitjà-llarg termini.
Finalment, Micó ha mencionat que el retorn de portuguesos, sobretot, i francesos i espanyols als seus països d’origen ha afavorit les xifres baixes de sol·licituds de nacionalitats. “Els que s’han quedat són persones d’edat avançada que entren dins d’aquests grups. És a dir, fa molt temps que estan al país i els avantatges ja els tenen o no volen renunciar a la seva nacionalitat”, conclou.