L’FMI insta a reformar el sistema de pensions per fer-lo sostenible

El Fons Monetari Internacional (FMI) insta el Govern a reformar urgentment el sistema de pensions. L’FMI apressa l’executiu per poder garantir “la sostenibilitat” del fons de la CASS “a llarg termini”. L’organisme internacional té constància dels plans de rectificació del Govern en aquest àmbit, però al seu informe sobre l’economia andorrana corresponent al 2024 ressalta que les reformes “encara continuen pendents”. Precisament, l’FMI destaca i recomana alguns canvis (“sobradament coneguts”) per enrobustir el sistema: des d’augmentar les cotitzacions fins a allargar l’edat de jubilació. El càlcul de l’FMI per al 2050 indica que el cost del sistema de pensions augmentarà un 6,7% i el del sistema sanitari s’alçarà un 2%. La reforma del sistema sanitari –assegura l’organisme– és necessària per “contenir els costos a llarg termini”, però, al mateix temps, cal procurar que “els ingressos de sanitat augmentin”. L’FMI proposa, entre altres mesures, que es reforci la medicina preventiva.

La publicació de l’informe va coincidir ahir amb l’exposició de les conclusions del cap de la missió de l’FMI a Andorra, Rodolphe Blavy. Blavy va subratllar la “resiliència” de l’economia andorrana i va elogiar el “rigor fiscal” de l’executiu, el qual ha executat polítiques econòmiques “adequades” per mantenir el Principat en una tendència de creixement: “Les polítiques del Govern es reflecteixen en l’estat de l’economia.” Blavy, que va oferir les conclusions juntament amb el ministre de Finances, Ramon Lladós, va remarcar “la relació constructiva amb les autoritats”, però va voler recordar que l’informe és “independent”. Lladós, per la seva part, va posar en relleu que l’economia andorrana “continua creixent” i va enumerar els tres principals reptes a llarg termini: l’envelliment de la població (d’aquí que es consideri urgent reformar les pensions: l’esperança de vida cada cop és més alta i la taxa de natalitat és especialment baixa), l’adaptació al canvi climàtic (que implica esforços financers importants i un replantejament del turisme, ja que la força del sector rau en l’hivern) i la diversificació de l’economia (per atraure, sobretot, talent, mà d’obra qualificada). Quant al panorama de l’habitatge, el cap de la missió andorrana de l’FMI va afirmar que cal elaborar i executar mesures estructurals a mitjà i llarg termini. Una de destacada –ja iniciada– és la creació d’un parc públic d’habitatge a preu assequible, però també és necessari “cercar incentius per atraure inversions privades”. Blavy, però, va matisar el context actual: “El sistema financer és més sòlid en comparació amb l’anterior crisi residencial.”

“El sistema és més sòlid en comparació amb l’anterior crisi de l’habitatge”
Rodolphe Blavy, Cap de la missió FMI

“L’envelliment de la població, el canvi climàtic i la diversificació són els grans reptes”
Ramon Lladós, Ministre de Finances

Per assolir les reformes proposades d’una manera més ràpida i segura, l’acord d’associació –va manifestar Blavy– hauria de ser una eina còmplice. “Podria donar un major impuls a les reformes, tot i que també plantejaria reptes.” Així, els beneficis de l’acord estarien supeditats a reformes internes que haurien de tenir lloc durant el període d’embrancament amb la UE (o, fins i tot, abans) i, a més, aquestes conseqüències positives no es materialitzarien de forma sòlida en un període breu, caldria esperar un temps considerable la seva consolidació. Un dels inconvenients de l’acord que l’FMI assumeix és una “major competència regional”. En una línia més general, de dades macroeconòmiques, l’FMI assenyala que el PIB real per càpita és “alt en termes absoluts” i que el creixement s’explica, sobretot, per l’augment de la població. Enguany, la projecció de creixement se situa a l’1,7% (menor que en anys anteriors). I, de cara al futur, l’increment es mantindrà estable prop de l’1,5%. Les projeccions pel que fa a la inflació indiquen una tendència a la baixa (mitjana del 2,2% per al 2025).