Les entitats apressen l’Estat a indemnitzar les víctimes

Les associacions feministes reiteren la urgència i la necessitat d’indemnitzar les víctimes de violència de gènere en els casos en què l’agressor es declari insolvent. Així ho preveu el conveni d’Istanbul, que Andorra va signar el 2011 amb una reserva en l’aplicació d’aquesta mesura (el conveni va entrar en vigor el 2014). Acció Feminista i l’Associació de Dones d’Andorra reclamen que caigui la reserva en qüestió, ja que impedir la compensació econòmica de les víctimes per insolvència de l’agressor –asseguren– les condemna a la precarietat i les revictimitza. En aquest sentit, els grups parlamentaris treballen en una proposició de llei per instaurar un sistema de prestacions econòmiques a les víctimes. Si el Govern no s’hagués oposat al punt que regula aquestes compensacions, l’Estat, segons la xifra estimada pel Consell Superior de la Justícia, hauria hagut d’assumir 125.000 euros des del 2014. Aquesta setmana, Andorra Endavant s’ha mostrat contrària a la mesura en al·legar que es pot caure en un “greuge comparatiu amb víctimes d’altres delictes”. “El camí és donar suport a la víctima amb ajudes econòmiques i psicològiques com s’ha fet fins ara, però l’Estat mai pot ser responsable patrimonialment dels danys causats pels agressors. Jurídicament, és una aberració”, va manifestar Carine Montaner, líder de la formació. “Les víctimes de bullying tenen la indemnització garantida per l’Estat? I les d’estafa? Robatori?”, va afegir Noemí Amador, consellera del partit.

“Hem de diferenciar entre els tipus de víctimes i les circumstàncies que les envolten”
Mònica Codina, Associació de Dones d’Andorra
 

“Després d’haver patit el que han patit, en finalitzar tot el procés, que és costós i dura molt, la víctima veu com es queda en una situació molt precaritzada, sense res”, van apuntar ahir des d’Acció Feminista. “L’Estat els ha de donar suport i el mateix Estat serà qui reclami l’import a l’agressor. No hi ha greuge compartiu. Tots hem d’estar protegits.” Quant al posicionament d’Andorra Endavant, l’entitat sosté que les declaracions de Montaner o Amador s’emmarquen en la “llibertat d’opinió de cadascú”. Acció Feminista insisteix en el fet que “s’ha d’ometre la reserva” que dicta que l’Estat es responsabilitza econòmicament de la insolvència de l’agressor. “Cal aplicar el conveni d’Istanbul en tota la seva integritat, al cent per cent. Sabem que hi ha consens entre els altres grups parlamentaris i agraïm el canvi de mentalitat del Govern.” Consideren que el debat és “pervers” perquè “la víctima no voldrà tirar endavant el procés judicial si al final veu que no en pot treure res”. “Hem de garantir que al final del procediment les coses no quedaran com si res. Si hi ha una condemna econòmica, l’Estat paga i la reclamarà.” La veuen com una mesura “coercitiva” per “eliminar aquesta mena de conductes”.

“Declarar-se insolvent en aquests casos és un exercici de violència econòmica vicària”
Mònica Codina, Associació de Dones d’Andorra

Davant dels arguments d’Andorra Endavant, Mònica Codina, presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, recordava ahir que la mesura de compensació per part de l’Estat també és una recomanació del Consell d’Europa. “No s’està inventant res que no es faci en altres països. Les dones maltractades sempre acaben sent revictimitzades quan l’agressor es declara insolvent.” Codina considera que “hem de diferenciar entre els tipus de víctimes i les circumstàncies que les envolten. En el cas de les dones maltractades, moltes d’elles tenen fills menors”. També va afirmar que “molts homes saben què han de fer per no haver de pagar. Declarar-se insolvent és molt fàcil. Canvies el nom del titular del compte…”. Considera que el debat sobre l’aplicació o no de l’article en qüestió del conveni d’Istanbul posa en relleu la “sensibilitat social” de cadascú i demana a Andorra Endavant que “reflexioni”. “En els casos de maltractament, de fet, em sembla més rellevant que l’Estat pagui la indemnització. Les dones queden en situació de vulnerabilitat. Amb els fills a càrrec seu. I, precisament, declarar-se insolvent en aquests casos és un exercici més de violència econòmica vicària.”