IGUALTAT DE CONDICIONS
Llista d’espera de 25 persones per fer la transició de gènere
No podran fer el pas fins que Salut no faci públic el decret sobre els serveis que quedaran dins la cartera del SAAS.
Una bandera LGTBIQ+ a la plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella.
Vint-i-cinc persones en espera de la transició de gènere. Tal com assenyala la portaveu de l’associació Diversand en declaracions al Diari, Isabella Vargas, aquesta xifra fa referència “tant a majors com a menors d’edat” i “als casos de què se’ns ha informat o que tenim registrats”, però, “possiblement, n’hi ha més”. L’associació denúncia que aquesta transició no es podrà donar fins que el ministeri de Salut no faci públic el decret que detalli i expliqui quins serveis quedaran dins de la cartera de serveis del SAAS i quins fora.
“Hem mantingut reunions amb Salut i els hem transmès la nostra preocupació”
“Hem mantingut unes quantes reunions amb Salut i els hem transmès la nostra preocupació”, assenyala Vargas. Segons explica, a l’associació se li va “presentar un últim esborrany durant el mes de desembre” i “del que portem d’any encara no hem rebut més notícies del ministeri”. Des que l’any 2022 la reassignació de gènere va entrar en la cartera de serveis del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, el Govern disposava d’un termini de sis mesos per donar forma a la regulació. “L’únic que esperem ara és que es publiqui com més aviat millor i de la manera més detallada possible”, declara.
“La gent del col·lectiu té por de dir que ho és per les conseqüències socials que això pot tenir”
Vargas destaca que durant aquestes reunions amb Salut es va aconseguir que “no sigui obligatori que un psicòleg hagi primer de determinar si ets apte o no ho eres per poder transicionar”. “Em podeu creure quan dic que una persona trans, abans d’anar al metge, ja ha fet totes les reflexions pertinents per saber què és el que vol fer amb el seu cos. Que un psicòleg hagi de corroborar o no el teu posicionament pot crear molta disfòria, sobretot en edats com l’adolescència”, relata. La portaveu també assegura que en un dels últims textos presentats s’indicava que les hormones només es podrien receptar a partir dels 16 anys.
Per una altra part, Vargas posa en relleu que hi ha altres elements que ja se saben segur que no estaran coberts dins de la cartera de serveis, com és el cas del bloquejador puberal. Aquest medicament s’utilitza per aturar temporalment els canvis físics de la pubertat. Actua bloquejant la producció d’hormones sexuals (testosterona o estrògens), fet que impedeix el desenvolupament de característiques secundàries com ara el creixement del pit, la veu greu o el creixement del pèl corporal.
EL DISCURS D’ODI
Aquest bloqueig a l’accés a la transició de gènere és tan sols una de les mancances que es fan públiques a l’informe anual d’ILGA-Europe 2025, en què també es destaca la persistència de discursos d’odi. El text denuncia la persistència d’expressions discriminatòries en l’àmbit institucional i menciona el cas de la conferència organitzada pel comú d’Escaldes-Engordany en què es va convidar la periodista espanyola Maricel Chavarria, coneguda per les seves posicions d’exclusió de les persones trans en el feminisme. Tot i les crítiques de Diversand, el comú va justificar la seva participació al·legant que es tractava d’opinions personals i no d’un discurs d’odi. L’àrea de Polítiques d’Igualtat va obrir un debat sobre la qüestió, però va recordar que no té competències per intervenir-hi.
Segons Vargas, a Andorra “no hi ha agressions físiques com a tals com sí que n’hi pot haver en altres països com Espanya”, sinó que el que més abunda és “la por de dir que pertanyen al col·lectiu i les posteriors conseqüències socials que hi poden haver”. La portaveu destaca en major grau que és un fet que es dona “sobretot en les persones de més de 25 i 30 anys, més que les joves”.
L’habitatge és una altra qüestió preocupant per al col·lectiu. La crisi immobiliària ha impactat especialment entre les persones LGBTI, en particular les trans, que sovint no compten amb el suport familiar i es troben en una situació de vulnerabilitat agreujada.
L’informe ILGA-Europe avalua la situació dels drets de les persones LGBTI a Europa i l’Àsia Central. “És un text realizat pels ciutadans i les associacions on no participen governs. Nosaltres portem des del 2020 col·laborant amb ells fent un esborrany amb els avenços que es van donant a Andorra”, conclou Vargas.