Condemnat un pedòfil reincident per violar una nena de cinc anys per inducció

El Tribunal de Corts va condemnar ahir a deu anys de presó un veí de Soldeu per diversos delictes majors de caràcter sexual: una agressió constitutiva de violació a una menor; producció, consum i distribució de pornografia infantil de manera massiva, i usurpació virtual de la identitat de diverses persones (algunes menors). Els fets van succeir entre el 2018 i el 2021, any en què va ser detingut. Cal recordar que el condemnat, d’uns quaranta anys, va actuar amb reincidència, però els antecedents (difusió, cessió i possessió de material pornogràfic en què també apareixen menors) no van poder ser computats. El penat, de fet, ja va ser castigat amb privació de llibertat el 2013 (dos anys de presó) per aquests primers delictes. La sentència comunicada ahir també inclou una pena complementària que impedeix al condemnat tenir contacte amb les víctimes durant deu anys. A banda, haurà d’assumir el pagament de les despeses processals i saldar les multes econòmiques derivades de les responsabilitats civils (indemnitzacions a les víctimes, d’entre 11 i 16 anys, i els tutors legals).

El modus operandi del condemnat va ser sempre el mateix: usurpar la identitat de diferents usuaris robant-los les fotografies que penjaven a les xarxes socials (Facebook, Instagram...) per fer-se passar per nois d’una edat similar a la de les víctimes, contactar amb elles, establir una relació de confiança i demanar-los imatges íntimes via WhatsApp (despullades, masturbant-se o practicant sexe amb la parella; ell mateix difonia el material gravat). Tal com recorda la sentència, el condemnat, durant el judici, es va defensar argumentant que amb alguna de les noies havia arribat a establir-hi una amistat (sempre fent-se passar per algú altre) o que eren elles les que el buscaven a ell voluntàriament (quan el cert és que no podien saber que estaven parlant amb una persona que no es corresponia a la de les fotografies que els enviava). La Fiscalia i les representacions de les víctimes ja van desmuntar la credibilitat del condemnat, que aconseguia el seu objectiu per via de l’engany i la manipulació.

El delicte més greu pel qual va ser condemnat és l’agressió constitutiva de violació a una menor. Aquesta agressió, però, es va produir virtualment, sense contacte físic directe. El 2018, el penat va contactar amb una noia mare de dues filles. Ell va demanar-li en diverses ocasions –via Skype– que li mostrés les nenes, d’un i cinc anys. La mare va mostrar-li la més gran de la manera en què el condemnat li anava indicant (havent-li pagat prèviament). En una ocasió, després d’un pagament superior i havent-la incitat, la mare va abusar sexualment de la filla. La sentència és clara a l’hora d’aclarir quina rellevància té que el condemnat actués o no directament sobre el cos de la menor: “És jurídicament irrellevant que R. estigués o no present en el lloc dels fets.” Així, tal com indica el Codi Penal, es tracta d’una autoria d’agressió sexual per inducció: “És autor qui realitza el fet per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument.”