“No em plantejo un escenari de referèndum sense Xavier Espot”

Jordi Jordana (Canillo, 1960) ha tastat la primera línia política en tres etapes separades, tant al comú canillenc com al Consell General. Jurista de professió, parla amb franquesa del text òmnibus com a bo per al país tot i possibles “conseqüències electorals”.

Aviat encaren el debat a la llei òmnibus. Hi ha hagut consensos durant la transacció d’esmenes?

N’hi ha hagut, però tampoc gaires en el contingut, perquè la llei està ben traçada i a vegades és difícil fer-ne amb certs temes o aspectes en què ja es té la directiva traçada. Els canvis han sigut més formals que de fons.

la llei òmnibus està ben traçada i els canvis han sigut més formals que de fons”

Ha quedat descafeïnat el text? Penso en el concepte de pisos buits i ‘desatesos’.

Crec que no, perquè el fet d’haver afegit desatesos tampoc és que precisi molt més el concepte que han de quedar buits. Vull dir que no és un plus d’inconvenients per ocupar-se i que hi hagi la cessió. Desatesos ha sigut més per incrementar la idea que han de ser pisos que no solament estiguin buits, sinó que hi ha conseqüència en una manca d’electricitat i de serveis, per tant, que no se’n fa un ús efectiu. Per exemple, no vam introduir el concepte d’abandonats, perquè no és el terme.

Virtus unita pot agafar una part del votant descontent de demòcrates”

Què opina del límit improrrogable de la cessió per cinc anys?

Sempre hem dit que era una mesura excepcional i concreta davant d’aquest cas actual que hi ha de necessitat d’habitatge. És una mesura puntual, pensem que en cinc anys, juntament amb la resta de mesures –com la creació del parc públic d’habitatge–, és un termini suficient per normalitzar la situació del mercat.

Sobre l’exempció als pisos familiars destinats a fills que viuen a l’estranger, saben si són molts?

No sabem exactament quants, però poden ser bastants, perquè de fills que estudien a l’estranger n’hi ha força.

Considera que atrauran promocions immobiliàries estrangeres si la meitat dels pisos que s’hi construeixin s’han de destinar al lloguer?

Aquest va ser un dels temes que vam intentar consensuar i no es va poder, per això vam passar del 100% al 50%. Potser no serà tan atractiu, però pensem que ho pot ser, encara. Es tracta de saber el que es vol i quins límits posar, no des del punt de vista de l’interès de l’inversor, sinó del país. I és aquí on hem decidit que aquesta seria una bona mesura, intermèdia i centrada, entre liberalitzar-ho tot o res.

Parli’m del referèndum de l’acord amb la UE. Creu que a l’abril se sabrà si és mixt o no?

Jo crec el que ens transmeten els representants de Govern i els qui negocien el pacte, que ens han dit que això es decidiria a la primavera.

Tot i el context actual a Europa?

És veritat que en el context actual a Europa pot influir també el canvi en la presidència polonesa, i pot passar que no sigui prioritari perquè hi hagi assumptes més importants, com el tema de la pau a Ucraïna. Però crec són assumptes que es poden portar paral·lelament

Veu possible un escenari de referèndum més enllà del 2027, sense Xavier Espot?

Crec que no. El referèndum s’ha de votar en aquesta legislatura d’acord amb els temes que ens han marcat ara si és a finals d’aquest any o a l’any que ve. No em plantejo un escenari de referèndum sense Xavier Espot i també vull recalcar que sembla que el referèndum sigui del senyor Espot, quan és del país. Aquest acord es negocia des del 2015, quan es van iniciar les negociacions, però ja des del 2010 i governs anteriors es va iniciar l’aproximació amb Europa.

Espot acaba mandat el 2027. Costarà trobar un nou lideratge al partit amb el desgast de l’habitatge i la UE?

Demòcrates és un partit que fa molts anys que governa, des del 2012. Tots els partits tenen un desgast, però això també implica un sentit positiu, i és que és un partit ferm que, si ha demostrat haver pogut governar durant tants anys, vol dir que té força per seguir. Crec que hi haurà candidats per succeir Xavier Espot, persones compromeses amb el partit, capaces i que estiguin prou motivades per continuar el projecte. Tot i això, és un tema del qual es parlarà en el moment adequat. Encara no s’ha posat sobre la taula.

Què li suscita Virtus Unita? És una amenaça electoral per a DA?

És evident que aquesta iniciativa pot agafar una part del votant de DA que s’ha pogut sentir descontent, ja que també ens diuen que fem massa mesures d’esquerra. Però la nostra missió és prendre mesures en funció del que creiem que beneficia l’interès general i el país, i a partir d’aquí, si tenen menys conseqüències o no des del punt de vista electoral, doncs s’han d’assumir. Que sigui una amenaça, no.

Creu que hi ha d’haver acostament per part de DA?

Tots els acostaments són favorables. S’hauria de veure, si sorgís una entesa, com s’hauria d’estructurar. Si es compartissin les directrius del que ha de ser el país, podria ser positiu; és a dir, saber quines són les seves receptes pels temes plantejats al país i, a partir d’aquí, veure quins punts d’unió hi ha. Un pacte podria ser possible.

Es despenalitzarà l’avortament a curt termini?

Les reunions que s’han fet darrerament amb el Vaticà han de ser un pas important perquè el resultat al final sigui positiu, que és el que tots volem. És important que hi hagi contactes físics presencials, que són una mostra més que es vol avançar decididament en aquest assumpte.