La Fiscalia alerta sobre la persistència de la violència de gènere i domèstica

Un estudi de la fiscal adjunta Patricia Silvestre, publicat a la memòria de la Fiscalia del 2024, posa de manifest que la violència de gènere i la violència domèstica continuen sent un problema greu a Andorra. Segons el document, durant l’any passat es van registrar 11 causes per violència de gènere i 165 per violència domèstica, unes dades que, segons la Fiscalia, evidencien que aquestes conductes encara són una realitat preocupant i persistent.

L’informe destaca que la regulació actual ha evolucionat per protegir millor les víctimes, però encara hi ha obstacles en la detecció i el reconeixement d’aquestes situacions. Un dels punts clau que subratlla la Fiscalia és la dificultat de moltes dones per identificar-se com a víctimes i denunciar els fets. Aquest fenomen, segons l’anàlisi, es deu sovint a factors emocionals, econòmics i socials que dificulten la presa de decisions, així com la por a represàlies o la manca de suport familiar i institucional.

Pel que fa a l’evolució legislativa, el document recorda la incorporació de l’article 114 bis al Codi Penal, que diferencia el delicte de violència de gènere del de maltractament domèstic. Aquest canvi s’ha fet per adaptar-se als compromisos internacionals d’Andorra en la lluita contra la violència masclista i per garantir una resposta judicial més específica i efectiva. La Fiscalia també assenyala que, en algunes ocasions, els tribunals han tingut dificultats per diferenciar entre ambdós tipus delictius, fet que ha generat controvèrsia en algunes resolucions judicials.

PREVENCIÓ I SENSIBILITZACIÓ

El text posa èmfasi en el paper fonamental de la prevenció i la sensibilització com a eines per reduir aquestes xifres. Es destaca la importància de continuar impulsant polítiques educatives i de conscienciació per evitar que la violència de gènere es normalitzi en la societat. A més, la Fiscalia insisteix en la necessitat de dotar les víctimes de més recursos i eines per facilitar-ne la protecció i la denúncia, així com millorar l’atenció a les persones afectades. També es remarca la importància de la formació especialitzada per als professionals de l’àmbit judicial i policial, per garantir una millor detecció dels casos i una protecció més eficaç.

En aquest sentit, l’informe fa referència al Conveni d’Istanbul, signat i ratificat per Andorra, i recorda que aquest document estableix obligacions clares per als estats en matèria de prevenció, protecció i sanció de la violència contra les dones. La Fiscalia considera que cal continuar adaptant la legislació andorrana per complir de manera efectiva aquests compromisos i reforçar els mecanismes de control i seguiment dels casos per evitar la reincidència dels agressors.

Un altre punt destacat de la memòria és l’impacte psicològic i social que la violència de gènere té sobre les víctimes. Es remarca que moltes dones es troben en una situació de dependència emocional i econòmica que les impedeix denunciar i sortir del cercle de la violència. Així mateix, l’informe assenyala que encara persisteixen estereotips que minimitzen la gravetat d’aquest tipus de delictes i dificulten la seva erradicació.

Les dades recollides per la Fiscalia també mostren que moltes de les víctimes pateixen un procés de desgast psicològic que les porta a normalitzar els abusos. Això explica, segons l’informe, per què algunes dones mantenen relacions amb els seus agressors fins i tot després de patir episodis greus de violència. Per aquest motiu, la Fiscalia insisteix en la necessitat d’un abordatge integral que inclogui suport psicològic i jurídic a les víctimes des del primer moment. També es considera necessari reforçar els protocols d’intervenció i millorar la coordinació entre les autoritats judicials, sanitàries i assistencials per oferir una resposta més efectiva.

ASSIGNATURA PENDENT

En conclusió, la Fiscalia considera que, tot i els avenços en matèria legislativa i de protecció, la violència de gènere i domèstica continua sent una assignatura pendent a Andorra. L’informe subratlla la importància de continuar implementant mesures preventives, reforçar els recursos d’atenció i sensibilitzar la societat per avançar cap a una erradicació real d’aquest tipus de violència. La lluita contra aquest problema requereix un compromís ferm i una acció coordinada per part de les institucions i la societat en conjunt.