CREACIÓ DEL COL·LEGI OFICIAL DEL SECTOR
Els veterinaris volen millorar els salaris dels professionals del sector públic
La formació d’un organisme que els associï els permetrà tenir una sola veu davant de Govern

Un veterinari atén un gos.
Tenir una única veu davant les institucions, regular els horaris i les guàrdies dels veterinaris que treballen al sector privat, millorar la graella salarial dels professionals vinculats a l’administració pública (Agricultura i Ramaderia) i acabar amb els casos puntuals d’intrusisme. Són quatre de les prioritats que els veterinaris podran assolir amb la creació d’un col·legi professional propi que els permeti associar-se i organitzar-se. Actualment, el procés de formació del Col·legi Oficial de Veterinaris d’Andorra (COVA) passa, encara, per un estadi embrionari. El Govern ja va aprovar-ne la creació al febrer, però ara queda que el Consell General hi doni el vistiplau. Una vegada superat el tràmit legislatiu (amb el debat en curs), els veterinaris es reuniran en una assemblea extraordinària per decidir qui ocuparà els òrgans de govern de l’agrupació.
“Estar associats permetrà debatre conjuntament normes de salut pública o benestar animal”
Jael Pozo, veterinària de la Clínica Gerd, implicada en la creació del COVA, assenyalava aquests dies que durant l’elaboració dels estatuts del col·legi tots els professionals del país han treballat de manera consensuada, tant els del sector privat com els del sector públic, que són els que treballen per a l’administració (amb tasques al sector ramader o en matèria de salut pública: control als escorxadors, inspeccions en restauració...). “La redacció del document dels estatuts ha comptat amb la participació de molts centres”, apuntava Pozo, que també remarcava els beneficis que obtindrà la professió: “El fet d’estar organitzats i associats ens permet tenir una sola veu de cara a les institucions. Podrem treballar i debatre conjuntament qualsevol reglament relatiu a salut pública, medicina veterinària o benestar animal.”
Per a Pozo, la creació del col·legi evidencia “la importància del nostre col·lectiu”. “Ho hem vist, per exemple, després de la pandèmia, amb les zoonosis, les malalties que es transmeten entre animals i humans.” En aquest sentit, Pozo recordava el concepte one health: la interdependència entre la salut humana, salut animal i la dels ecosistemes. La valorització de la professió implica –apuntava Pozo– que es millorin les condicions salarials dels veterinaris contractats per l’administració: “No poden tenir una graella salaria tan baixa.” Pel que fa al sector privat, Pozo va precisar que una de les necessitats és la regulació horària: “Fem moltes hores i moltes guàrdies i això té conseqüències en la salut mental dels treballadors. Ens haurem d’aplicar aquella frase que ara es diu tant: ‘Hem de cuidar els cuidadors.’” “Tenim molts reptes”, va resumir.
Un d’aquests reptes que comenta Pozo és el d’acabar amb l’intrusisme. Tot i que els casos són “puntuals”, demana que hi hagi “més control”, sobretot en els veterinaris que treballen per al sector públic, que “també ens ajuden a treballar”. Generalment, la intrusió funciona a través del mateix procediment: veterinaris que venen de fora del país i, sense estar regularitzats, exerceixen la professió (aplicant microxips, per exemple). “Cal tenir un control dels veterinaris que fiquen microxips, cal identificar els professionals.”