El parc públic apuja les consultes a l’Institut de l’Habitatge

L’Institut de l’Habitatge ha batut el rècord de consultes des que l’any 2020 el Govern va impulsar una oficina per atendre dubtes relacionats amb la matèria, oficina que finalment es va acabar integrant a l’organisme que ara dirigeix Marta Alberch. Durant l’any passat es van atendre 1.679 sol·licituds d’informació, pràcticament el doble de les registrades durant l’any 2023, que van ser 868. Bona part de la responsabilitat d’aquest increment és del parc públic. Segons l’informe elaborat per l’Institut de l’Habitatge, les 87 consultes de l’any 2023 es van transformar en 401 l’any passat “a causa de la posada en marxa del registre de sol·licitants d’habitatges de preu assequible, el mes d’abril del 2024”. Proporcionalment, són una quarta part de la totalitat de sol·licituds d’informació.

En segon lloc se situen els dubtes relacionats amb els requisits i documentació necessaris per obtenir ajuts públics per pagar el lloguer, o per beneficiar-se d’una prestació del programa d’emancipació o d’un aval per adquirir un pis. Van generar el 20% de les consultes. Les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer van ser la tercera qüestió que va generar més dubtes i van incrementar-se respecte al 2023; llavors se’n van atendre 184 i l’any passat, 256. També van augmentar les preguntes relacionades amb una derivada de les pròrrogues forçoses: el procediment a seguir perquè un propietari pugui recuperar l’habitatge llogat per ús propi o algun familiar, passant de 46 consultes l’any 2023 a 116 l’any 2024.

Tres de cada quatre persones que s’adrecen a l’Institut de l’Habitatge són llogaters, mentre que un 15% són immobiliàries, gestories, particulars o d’altres departaments del Govern i institucions del país, i un 11% són persones propietàries d’edificis o d’habitatges. Segons l’informe, va augmentar la proporció de consultes de les persones arrendatàries i va disminuir lleugerament les de persones propietàries d’edificis o d’habitatges.

El volum de consultes ha crescut en un 278% des que es va posar en marxa l’oficina de l’habitatge (després integrada a l’institut), el febrer del 2020. Aquell any les demandes ateses van ser 444, el 2021 van créixer fins a les 554, el 2022 es van superar les 600 (663) i el 2023 es van assolir les 868 esmentades. Prop del 93% de les 1.679 registrades l’any passat van estar motivades pels que es consideren neguits recurrents; als requisits dels ajuts a l’habitatge i les conseqüències de les pròrrogues forçoses s’han sumat aquest any els interrogants sobre com accedir a un pis del parc públic d’habitatge.