Andorra presenta una taxa de fecunditat propera a països com Corea del Sud

La taxa de fecunditat entre els joves comença a generar preocupació a Andorra. Amb unes dades que tenen tendència a disminuir amb el pas dels anys, s'està parlant del segon pitjor registre amb un 15,3% entre la població d'edats compreses entre els 15 i els 29 anys, segons va fer públic el departament d'Estadística, el passat 27 de gener, en l'informe 'Sistema d'indicadors de la joventut del Principat d'Andorra'. Comparant amb les dades obtingudes l'any 2014, la taxa de fecunditat representava més del 30%, és a dir, el doble que en l'actualitat. Segons revela el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, a Andorra la taxa està en el 0,78% per dona fèrtil, un percentatge "molt baix" si es prenen les dades dels països veïns on a Espanya i França estan en l'1,1% i l'1,4%. Cal destacar que, en general, a Europa s'ha disminuït molt els valors percentuals. El valor ideal seria de 2,1% perquè la pròxima generació tingui el mateix nombre de persones, però les dades d'Andorra estan molt properes als territoris més afectats, com ara Corea del Sud (0,72%).

Aquest fenomen s'explica, en primer lloc, per "un canvi en la forma d'entendre el procés de tenir fills i la manera de cercar la fecunditat". "Cada cop hi ha més persones que decideixen no tenir fills, però és cert que això està passant als tres països (Andorra, França i Espanya) i aquí tenim altres components", explica. Alguns dels components socials que també afecten el país són les dificultats per elaborar una família i compaginar-la amb treballs en el comerç i l'hostaleria; les feines relacionades amb la disponibilitat els caps de setmana; l'augment de la població jove, les quals tenen més tendència a tenir aquest tipus de treballs; el retard en l'emancipació; i la manca per trobar feines amb certa estabilitat. "Tot això són fenòmens que influeixen de forma negativa", assenyala Micó. Pel que fa a l'habitatge, des del CRES asseguren que també pot arribar a influir. Tanmateix, cal recordar que a Espanya es viu una situació molt similar amb Andorra, que es pot reflectir en ciutats com Eivissa o Mallorca.

La fecunditat va molt relacionada amb la nupcialitat, on també es veuen retrocessos respecte a dades d'anys anteriors. Entrant al detall, el 2023, s'ha situat la taxa específica de nupcialitat en un 11,8%, la tercera xifra més baixa des del 2012. Aquí hi ha una part molt important d'afectació per la manca d'habitatge a preu assequible, ja que moltes parelles continuen vivint amb els pares i es veuen incapaços de compartir un habitatge. D'altra banda, l'augment d'immigració jove fa que molts d'ells no es plantegin venir amb parella, o bé, ja decideixen venir a Andorra sols. "En aquest moment seria molt interessant veure la relació amb l'habitatge, perquè el que pot passar és que, fins i tot en parella, sigui dificultós poder accedir a un habitatge. Amb la qual cosa, molts d'ells decideixen llogar habitacions, directament", recorda Micó.

Altrament, el director del CRES ha mencionat que, encara que sigui una tendència tenir menys parelles que acaben formalitzant-se, és difícil tenir una visió general de les causes, perquè "en les dades oficials de casaments hi ha una part de realitat, però també de canvi de mentalitat". Fa 30 o 40 anys, era molt més comú que, amb 25 anys, les persones tinguessin parella estable, però actualment ja no ho és per una sèrie de canvis socials, com ara poder viatjar o viure abans de formar una família. "La idea d'emancipar-se és per viure millor. Llevat que estiguis molt malament a casa dels pares, molta gent no es pot permetre sortir-hi", conclou.