“M’agrada poder ajudar a contar les històries”

Carla Altimir (Andorra la Vella, 1993) va exercir de segona assistent de direcció en la pel·lícula Salve Maria de la cineasta catalana Mar Coll. Una obra que serà projectada el dimecres per CineClub de les Valls al Teatre Comunal i que acumula ja un premi Goya, dos Gaudís i dos Feroz.

Com va arribar a formar part de l’equip de Salve Maria?

Jo sempre m’havia dedicat a treballar en departaments de producció en diverses obres. Un dia la Clàudia Aragó buscava personal per tancar l’equip de rodatge de Salve Maria i un amic li va donar el meu contacte. Vam fer unes quantes cerveses i vaig entrar a treballar en els rodatges. Crec que el cinema és un món molt tancat basat en el boca-orella.

Quina era la seva feina?

Jo vaig exercir de segona assistent de direcció. Principalment, em dedico a coordinar els avançaments, és a dir, les necessitats que pugui tenir un rodatge durant els dies següents i gestionar-los. També m’encarrego de la gestió dels actors.

“De petita m’agradaven les pel·lícules, però no sabia que era possible fer-les”

Quins van ser els principals reptes que va afrontar com a ajudant de direcció en aquesta pel·lícula?

Un dels personatges principals és un bebè i vam haver de buscar-ne tres que fossin semblants per anar canviant-los, perquè per llei només poden rodar dues hores. Vam haver d’encaixar els horaris i contractar una persona perquè els fes el càsting i estigués amb ells. El repte va ser que no es notés.

Salve Maria ha estat reconeguda en diversos festivals, incloent-hi la Seminci de Valladolid i el Festival de Locarno. Com ha viscut aquest èxit?

No he pogut anar-hi, però estic molt contenta. És una pel·lícula per a tots els públics, no només centrada en un sector concret. Això és una de les coses que la fan única.

Treballar amb la directora Mar Coll en aquest projecte va aportar alguna cosa nova a la seva experiència professional?

La Mar és adrenalina pura. Fica molta energia als equips, però a la vegada és molt propera i familiar. És una cineasta pionera, ja que quasi es podria dir que va crear un gènere en si mateix al voltant del paper de les dones i les maternitats.

Què la va motivar a dedicar-se al món cinematogràfic?

Va ser de casualitat. Era com que de petita m’agradaven les pel·lícules, però no sabia que era possible també fer-les. M’encisa el que faig. Poder ajudar a contar històries, però, de moment, no em plantejo la direcció.

Com descriuria l’evolució de la seva carrera des dels seus inicis fins a projectes com Salve Maria?

Jo vaig començar el 2018 amb una producció que va ser en part rodada a Andorra. Em refereixo a Félix, que és una sèrie de Movistar. Però diria que va ser a partir de 2019 que vaig conèixer l’ajudantia. Jo crec que l’aprenentatge és brutal, el com he canviat aquests anys, escalar en la jerarquia. Ara començo a adonar-me de com m’agrada poder ensenyar, acompanyar i ajudar a les persones perquè puguin entrar al sector.

Com veu el sector audiovisual a Andorra?

Andorra crec que cada vegada s’està consolidant més, ja que s’estan atraient produccions de fora. Però s’ha de treballar per fer el país més accessible. Vull dir, s’han de donar facilitats, per exemple, a l’hora d’efectuar el transport de material de gravació. Moltes vegades és més fàcil anar-te’n a rodar al Pirineu català i evitar els impediments que es donen pel fet de canviar de país. I mira que tenim un potencial paisatgístic que hauríem d’explotar més.