Reportatge
La filla del regiment (de cuiners)
Quatre temporades portarà ja completades Andorra Lírica quan passi aquest cap de setmana, amb quinze obres a escena. Avui estrenen una visió molt particular de ‘La fille du régiment’, de tarannà pacifista i amb protagonista que reivindica l’empoderament femení.
Marie, una joveneta òrfena és acollida pel 21è Regiment Francès al Tirol suís, on s’allista Tonio, el seu enamorat. Però la marquesa de Berkenfield troba que és la neboda desapareguda i vol donar-li una bona educació i casar-la amb un aristòcrata. Aquest és l’argument de l’òpera de Gaetano Donizetti que avui arriba al Claror lauredià, a les 20.30 hores i demà oferirà una segona funció, a les sis de la tarda. Està interpretada per Maria Casado (Marie), que ja es va incorporar a l’elenc de l’anterior producció d’Andorra Lírica, Hänsel i Gretel. El tenor Beñat Egiarte interpreta el paper de Tonio. La direcció general és a càrrec de Jonaina Salvador i la musical, de Ricardo Estrada, que interpretarà la partitura al piano en l’espectacle. L’espectacle posarà al voltant de mig centenar de persones damunt de l’escenari, incloent-hi els membres del Cor de l’òpera d’Andorra, recentment impulsat també per Andorra Lírica.
Eugenia Corbacho signa en aquesta ocasió la direcció d’escena, l’adaptació catalana dels textos (els diàlegs, mentre que les parts cantades es mantenen òbviament en la llengua original) i és la responsable de les llicències que el muntatge es pren per presentar una “adaptació particular, gens convencional”, avança Salvador. Al muntatge se li ha donat aires pacifistes: no serà un regiment de militars el que aculli la joveneta òrfena, sinó de cuiners; i les armes no seran fusells sinó baguettes i estris de cuina. Per descomptat que els uniformes seran de xef. “Volíem donar-li una estètica contemporània, moderna”, explica la també soprano i impulsora de l’associació d’amics de l’òpera. En aquesta actualització han fet també que “Marie sigui un personatge que reivindica que com a dona té el dret a triar el seu destí, malgrat el context en què se li diu constantment el que ha de fer”. Amb tot, puntualitza Salvador, l’obra no ha perdut gens del caràcter eminentment francès que la marca, no sols quan el regiment entona a l’uníson l’himne Salut a la France. Des de l’estrena l’obra va despertar un gran fervor patriòtic i durant molt de temps es va programar cada 14 de juliol per festejar l’aniversari de la Revolució, en la festa nacional francesa. “Hem estat molt fidels a la música i la filosofia de l’obra, però ens hem pres unes petites llicències en l’adaptació”, apunta la impulsora de la proposta, que matisa que mantindrà el mateix esperit molt divertit, que la converteix en un muntatge perfectament atractiu per al públic familiar, el que aspira a enganxar Andorra Lírica.
Precisament en aquest sentit els assaigs de l’òpera dels últims dies han tornat a ser escenari de visites escolars. En molts casos totalment participatives: els alumnes han pogut pujar a l’escenari i sentir-se partícips del muntatge.