Reportatge
Estris del record
La memòria pot prendre formes diverses. En el cas d’Albert Rossa, la de les velles eines de la pagesia. Estris d’ús quotidià en un temps que ara s’han convertit en grans desconeguts.
Estris del record
Rossa, nascut a Canillo el 1945, signa Andorra. Eines d’un temps passat, llibre que publica Anem Editors i que és un recorregut per l’ofici de pagès en el vessant més tradicional a través de tasques i objectes que han anat desapareixent amb la mecanització de les tasques agrícoles. L’autor rememora els estius de la infantesa i joventut, quan havia de fer un cop de mà –en realitat més d’un– i ajudar la família a treure endavant la feina del camp: cavar, dallar, regirar l’herba, portar feixos, fins que acabava amb veixigues a les mans. Treball dur sobre el que ara s’endevina una mirada no exempta de nostàlgia en aquest llibre que presenta com un homenatge “a les persones que l’han exercida, amb duresa i tan sols amb l’ajuda d’eines molt simples”. El llibre es presentarà dimecres vinent, al Consell General.
El volum és un recull d’eines antigues emprades per la pagesia andorrana, avui caigudes en l’oblit i totalment desconegudes per les joves generacions. En els darrers decennis, els canvis tecnològics en el món agrícola i les transformacions d’Andorra i del món occidental en general han fet que moltes eines hagin quedat totalment en desús. La voluntat de l’autor és la de recordar totes aquestes eines, tot explicant el seu ús i fabricació amb l’ajuda de fotografies. Imatges i paraules recuperen així estris com ara el besurt, la dalla, la codera, els pics o el martell per picar la dalla, així com l’aixartell, els arpiots, l’aixada i el punxó, els argadells i els àrguins. També recorda com era la feina de recollir l’herba seca als prats o la figura dels traginers.