Monedes a la xarxa

Com a producte d’inversió, mètode de pagament o eina de treball d’una empresa. Les criptomonedes han arribat al Principat i tot i que encara sigui un àmbit desconegut ja hi ha qui s’ha afegit a aquesta revolució tecnològica mundial i busca vies per treure rendiment a les monedes virtuals per a les quals no hi ha limitacions, tampoc controls ni de governs ni d’entitats reguladores, i amb les quals es pot operar, guanyar diners i treballar sense fronteres. En aquest escenari han començat a sortir iniciatives al voltant d’un negoci, per ara molt lucratiu i amb moltes possibilitats de desenvolupament.

A Marc de Diego i Étienne Gelas la idea de crear una empresa al voltant de la més coneguda i implantada de totes les criptomonedes, el bitcoin, els va sorgir “per la novetat, per la tecnologia, per la comunitat que hi ha al dar­rere i el fet que sigui un sistema totalment disruptiu on l’usuari té molt protagonisme”, argumenta De Diego. L’interès que els va suscitar va culminar amb Andorra Hashpool, la primera empresa dedicada al país a la mineria, el concepte aplicat per definir la creació de la moneda virtual que és el que permet mantenir viu el procés que garanteix l’existència de bitcoin. El jove empresari no té dubtes que aquestes monedes i la tecnologia que les sustenta són el futur i remarca els avantatges que representa per a l’usuari. Per sobre de totes, la de la independència perquè al·lega que “amb el sistema bancari depens diàriament del banc per fer operacions i per a la gestió del patrimoni, i amb bitcoin no has de delegar a un tercer el control sobre els teus diners i transaccions”.

L’activitat d’Andorra Hashpool és innovadora perquè es va iniciar el novembre del 2017, però l’operativa va néixer de manera global, perquè es pot fer des de qualsevol lloc del món, el gener del 2009, quan es va crear el bitcoin. Al voltant del qual hi ha incògnites, com ara qui va ser l’ideòleg del projecte i on va començar. Ara, però, el que li ha donat la màxima notorietat és l’elevat valor que ha assolit i la demanda de molts inversors per convertir-se en titulars de la criptomoneda. Aquesta setmana frega els 10.900 dòlars i el sostre s’ha situat en 20.000 dòlars. Els bancs han detectat aquest atractiu “de productes financers lligats a criptomonedes que va començar el 2017 i s’ha disparat”, assenyala Ignasi Martín, director de banca digital de MoraBanc, que afegeix que “són productes d’un risc extrem perquè no tenen res tangible al darrere”. Martín precisa que quan s’adquireix una acció d’una empresa “saps que al darrere hi ha el valor de l’empresa, una dada que és mesurable. En invertir en bitcoins, per exemple, no hi ha res al darrere, és pura especulació”, i subratlla que “d’aquestes inversions se’n parla molt però hi ha més interès que gent que realment hi inverteixi”. Ignasi Martín explica que els darrers estudis indiquen que “el 90% dels bitcoins estan en mans d’un 3% d’inversors”, i considera que les divises digitals provoquen “molta curiositat” i atreuen “gent a qui li agrada experimentar. Estem en una bombolla especulativa en els darrers mesos que caldrà veure com acaba”.

El més habitual ha estat interessar-se per les criptomonedes com a producte per invertir. Hi ha qui opina que es tracta d’una bombolla perquè milers de persones només estan pendents de l’evolució dels preus per obtenir un rendiment ràpid i sucós, i Marc de Diego accepta que les inversions en criptomoneda són arriscades, “has d’estar disposat a perdre tot el que inverteixis”, apunta, però destaca la seguretat del sistema de bitcoin. “Està basat en la descentralització i el consens, perquè tothom està d’acord amb les operacions i tots els ordinadors de la xarxa tenen la informació, tothom ho sap i és testimoni de les transaccions i tot­hom pot veure que és real”, emfatitza. El jove empresari ressalta que el sistema “és el més segur que hi ha a nivell antihacker ara mateix”, i que el fet que la informació estigui a tots els aparells que formen part d’aquesta xarxa li dona seguretat “perquè no pots hackejar tots els ordinadors”.

RECOMPENSA A REPARTIR

Aquesta seguretat va ser el que va portar els dos joves emprenedors a muntar l’empresa de mineria. El procés va ser adquirir a un proveïdor de la Xina uns equips informàtics que estan dissenyats especialment per treballar els algoritmes que donen lloc a la creació de criptomoneda. De Diego exposa que “inicialment es podia fer mineria des d’ordinadors normals, però ara no tenen prou capacitat. Després es va fer amb targetes gràfiques i ara només amb aquestes màquines específiques”. Una compra que va requerir una inversió important, que encara no han recuperat totalment, en 150 aparells amb tecnologia ASIC que són els que sumen la capacitat computacional per minar i que tenen treballant en una instal·lació que prefereix no desvelar on es troba. L’operativa consisteix “a calcular l’algoritme SHA256 [l’únic per a bitcoin], encriptem dades en base a aquest algoritme i ho verifiquem”, comenta un dels propietaris d’Andorra Hashpool. I ho fan connectats a un grup de miners per sumar capacitat dels aparells, que es mesura en hashrate, ja que com més operacions es puguin fer per segon més opcions hi ha de resoldre el problema matemàtic que serveix per “verificar i validar les transaccions que demanen els usuaris i fer un bloc”.

La solució a l’algoritme es troba cada deu minuts, si és superior o inferior el sistema reajusta la dificultat del càlcul, i per això els servidors estan funcionant tot el dia arreu del món. S’estima que hi ha 1,8 milions d’aparells, “i això és el que dona seguretat perquè físicament no es pot petar la seguretat de tots”, insisteix De Diego. Resoldre el problema abans que la competència suposa obtenir la recompensa de 12,5 bitcoins que es genera amb cada bloc i que es reparteixen entre tots els miners que hagin participat en el càlcul i els dona la titularitat d’un codi que acredita com a propietari d’un bitcoin. Així és com aconsegueix el guany Andorra Hashpool, que segons l’empresari forma part d’un sector “que està en ple boom i si et fas un lloc és fàcil guanyar diners però també és fàcil perdre’n. És molt arriscat i també depèn del preu que tingui el bitcoin”.

Els blocs que es creen donen lloc posteriorment a un altre, el primer és del 2009 i ara n’hi ha 512.000, amb el sistema Blockchain, “una base de dades compartida entre moltes parts independents”, que és la tecnologia que es considera el gran actiu lligat a les criptomonedes. El director general de banca digital de MoraBanc recalca que “en això sí que hi tenim els ulls posats. El Blockchain és una tecnologia disruptiva amb moltes possibilitats de futur per a molts negocis i també per al sector financer” i augura que “suposarà una gran oportunitat per generar noves eines i processos més àgils i que millorin l’experiència d’usuari dels clients d’una forma transparent, segura i confiable”.

Marc de Diego també veu el futur en Blockchain perquè afirma que “la mineria no donarà per sempre, tal com la coneixem per com està dissenyat el protocol, però la tecnologia de blocs ofereix moltes oportunitats perquè redueix intermediaris” i recorda que Samsumg i IBM ja treballen amb aquesta tecnologia.

MITJÀ DE PAGAMENT

L’ús de les monedes digitals en transaccions diàries no està gaire estès. En el sector bancari “encara no és una opció prou madura, ja que no ofereixen una seguretat i una regulació prou definida i amb garanties”, manifesta Ignasi Martín, per precisar que “sempre cal estar atent a com evolucionen projectes com aquest, però la realitat de les criptomonedes és encara inestable. N’apareixen de noves de manera constant i encara estem molt lluny d’una regulació internacional i d’una supervisió adequada en matèria de prevenció de blanqueig de capitals”. Les companyies de targetes com Visa i Mastercard contemplen ja aquest model de pagament “i et precarreguen targetes en euros per pagar i t’ho carreguen en bitcoins”, assenyala Marc de Diego.

A Andorra no és fàcil trobar establiments on comprar amb moneda virtual. La botiga Marrugat Rapsodia anuncia a la porta que accepta aquest pagament que es fa mitjançant el codi com a titular de bitcoins que el client té, amb un wallet, un moneder virtual amb el sistema de claus privades i encriptades que donen accés a la propietat. El titular té una clau pública per rebre bitcoins i una de privada per transferir-los.

ATRACCIÓ D’EMPRESES

Però les criptomonedes desperten interès al país. Ho han pogut comprovar els fundadors d’Andorra Hashpool, que tenen “demanda de bitcoins perquè la gent sap què en fem i tothom en vol”. Un atractiu que es pot estendre a negoci si es creen les condicions per a societats interessades en el sector. És el plantejament que defensa Marc de Diego, que considera “una gran oportunitat si es crea el marc legal i fiscal per atreure empreses d’aquest tipus”. Quebec, el cantó suís de Zug, o Gibraltar són seu de desenes d’star-ups dedicades a desenvolupar monedes digitals i la tecnologia Blockchain captivades per la baixa fiscalitat i les condicions de treball.

Per crear aquest ecosistema és necessari conèixer el posicionament del Govern, i per això des de la CEA s’han mantingut converses, també amb l’INAF i amb Andorra Banking, perquè entenen que ha de ser un “tema de país” respecte el qual tots els agents s’han de posicionar. I fins i tot s’ha parlat de la possibilitat de crear una moneda andorrana des de la comissió ANDBlockchain, que compta amb més de 150 inscrits i que s’assegura que és una iniciativa amb potencial. Emissions de monedes virtuals n’hi ha hagut ja prop de dos milers, però Marc de Diego, implicat en aquesta comissió de la CEA, emfatitza que “una moneda sense projecte al darrere no té sentit”, i recorda que hi ha governs com el veneçolà que n’han fet emissions, fet que desvirtua el concepte original de les criptomonedes. “Si ho fa un govern ja hi ha un control i deixa de ser un sistema descentralitzat”, reflexiona.

Els bancs no són aliens a la possibilitat que els demanin suport per a aquestes iniciatives. “Sempre analitzem les propostes innovadores o que poden aportar un valor diferencial a la nostra oferta de negoci o millorar el servei al client. Estem en contacte amb fintechs, emprenedors i altres grups d’interès per estar atents i informats de l’evolució d’aquesta tecnologia”, explica el director de banca digital de MoraBanc.

Les expectatives hi són. D’empreses i inversors atrets per les divises virtuals. De Diego es mostra convençut que “arribaran moltes oportunitats” i anuncia que les previsions auguren que el valor de bitcoin a final d’any es triplicarà. Una evolució que posarà les monedes de la xarxa més d’actualitat.

ÚS INCONTROLAT DE LA 'MINERIA'

Aprofitament de recursos sense avisar

Internet també en el camp de la creació de monedes digitals ha donat lloc a pràctiques al límit de la legalitat. Així neix la mineria per crear criptomonedes escolant-se en l’ordinador d’algú que visita una web. En realitat és l’usuari qui genera divises digitals, però van destinades a un altre, comenta David Julian, engi-nyer de gestió del risc d’Andorra Telecom, que detalla que aquest sistema “es va presentar com una operació per a les webs perquè tinguessin diners, com alternativa a la publicitat perquè la gent no es trobés anuncis”. L’enginyer ressalta que el correcte seria que quan s’entra a un web s’alertés que es faria aquest ús perquè pogués decidir si accepta, “si vols implementar aquestes solucions que tinguis l’acord de l’usuari, però no s’avisa”. L’especialista subratlla que aquest mètode “no compromet informació, el símil és robar llum al veí. Consumeix molts recursos de llum i no surt a compte i ho fan del que visita la web”. Per això prenen la capacitat de l’ordinador d’un usuari que detectarà que li va lent i “el 99% no és conscient que estan fent això, nota que s’escalfa, que la CPU està al 100%”. Tanmateix, adverteix que també “hi ha pirates que es dediquen a comprometre webs i injecten codis per generar monedes” i que amb servidors compromesos “s’han generat 63.000 dòlars en tres mesos”. Aquesta mineria amagada s’allotja habitualment en webs de pornografia i de pel·lícules i sèries “perquè interessa que l’usuari estigui molt de temps a la web”, ja que tot i que el benefici sigui petit “es genera un euro cada 24 hores, si es fa amb un milió de persones connectades és rendible”, destaca Julian. I puntualitza que Chrome i Firefox avisen “si t’estan fent mineria” i que tot i que no robin informació “a mi com a usuari no m’agrada que ningú faci el que sigui a la meva màquina sense el meu consentiment”. La criptomoneda que es genera ara amb aquest mètode és el “monero, que és més segura per als delinqüents, no deixa rastre i és de les noves que ha sorgit per a aquestes pràctiques”, conclou David Julian. Marc de Diego aclareix que “robar capacitat computacional amb bitcoin no es pot fer”, pel càlcul que cal resoldre, i destaca que la gran despesa que suporten per fer criptomonedes només és el consum elèctric.