Negociació poc col·lectiva

Amb una Constitució que reconegui el dret dels treballadors a defensar els seus interessos econòmics i socials i lleis que articulin els mecanismes de representació sindical o empresarial no n’hi ha prou per garantir el diàleg i la negociació dels agents econòmics més enllà del Consell Econòmic i Social. Les lleis de relacions laborals o d’acció sindical i patronal esdevenen paper mullat si no van acompanyades d’un procés de canvi cultural profund, una tasca de divulgació i pedagogia sobre els drets dels treballadors i sobre les fórmules per defensar la millora de condicions. Tot i l’aprovació de la carta magna el 1993, van haver de transcórrer fins a 15 anys per a promulgació de les primeres regulacions de les relacions laborals. No va ser fins al desembre del 2008 que no s’aprovava la llei qualificada de llibertat sindical i el Codi de Relacions laborals qualificat ja en aquell moment de “fita històrica”. Una dècada després i atesa la falta d’activitat sindical en la majoria d’empreses i de representativitat de les associacions sindicals, es va tornar a revisar la legislació per afavorir-ho (2018). Tampoc aquella modificació ha estat suficient. Ahir mateix el ministeri que encapçala Conxita Marsol recordava que, transcorreguts cinc anys i escaig, tan sols s’han firmat deu acords o convenis col·lectius d’empresa. El Consell Econòmic i Social, conscient de les possibilitats que atorga la negociació col·lectiva, s’ha decidit a treballar els mecanismes per afavorir l’exercici dels drets sindicals i afavorir la designació de delegats de personal i de comitès d’empresa en el màxim de negocis i sectors. El Govern no s’ha sentit còmode havent d’intervenir en la política d’increment de salaris en el sector privat i voldria que aquestes decisions s’adoptessin en el marc de la negociació col·lectiva, però per això és imprescindible que els treballadors tinguin representants. El Govern ha ofert a les dues parts suport en forma d’assessorament i amb la realització d’accions de divulgació que caldrà veure si n’hi haurà prou o caldrà tornar a canviar la legislació.