“L'adaptació a la normativa europea és un camí inevitable”

Pràcticament un any després d’haver entrat a formar part del consell assessor d’Andbank Espanya, Josep Piqué augura resultats positius pel 2019. Piqué celebra “poder aportar idees” gràcies a la seva experiència com a ministre espanyol d’Indústria, d’Afers Exteriors i de Ciència i Tecnologia entre el 1996 i el 2003, així com a president de Vueling del 2007 al 2013, per després passar a ser nomenat conseller delegat de la constructora OHL.

Què li va motivar a ser conseller assessor d’Andbank Espanya?

És una entitat de molt prestigi, que està desenvolupant una estratègia molt clara en una aposta pel mercat espanyol. Jo modestament penso que puc aportar algunes idees i la meva experiència que, per raons d’edat, ja comença a ser una mica llarga.

Quin balanç fa dels seus primers onze mesos com a conseller?

Crec que el banc està evolucionant molt bé des del punt de vista dels resultats, des del punt de vista dels actius sota gestió. Tots els membres del consell assessor ens hem trobat amb un equip directiu molt competent que té les idees molt clares.

Considera que és important que Andbank faci una expansió fora d’Andorra?

Em sembla absolutament imprescindible. Andorra és el mercat de partida, és la seva seu social i la seva història, però si qualsevol empresa vol guanyar dimensió, inevitablement ha de mirar altres mercats. Per tant, em sembla imprescindible, però sense oblidar l’arrelament a Andorra. Probablement, el mercat natural més immediat per a un banc amb seu a Andorra és l’espanyol.

S’està avaluant la possibilitat d’expandir-se cap a un altre país?

Jo crec que això s’ha de fer sempre. S’ha de tenir l’ambició de tenir presència en altres mercats. Com que afortunadament les coses van molt bé, aquestes coses es poden analitzar d’una manera molt tranquil·la.

Què diferencia l’oferta d’Andbank Espanya d’una altra banca privada a Espanya?

La banca privada a Espanya està distribuïda entre les divisions de les grans entitats financeres, una banca privada multinacional i una banca privada centrada en les singularitats del mercat. Andbank Espanya està jugant molt bé dins d’aquest mapa. Pot proporcionar una atenció molt personalitzada als clients, professionalitzada i orientada al retorn de la inversió i no estrictament a la col·locació dels productes financers.

Des que Andbank va aterrar a Espanya ara fa set anys, el 2017 es va assolir el millor resultat amb 5,7 milions d’euros de benefici. Com es tancarà el 2018?

No puc comentar les xifres concretes perquè correspon als directius, però sí que li puc dir que l’any 2018 ha estat un bon any i que les perspectives per al 2019 també són molt bones.

Des d’Espanya, com està la reputació de la banca andorrana després de la crisi BPA?

Està canviant radicalment. És cert que el soroll va ser molt important, que va arribar a afectar el conjunt de la imatge del sector amb una mena de barreja entre els que tenien bones pràctiques i els que tenien males pràctiques.

Però la situacio s’ha reconduït.

Al final la imatge va quedar deteriorada, però crec que a base de professionalitat, rigor i seriositat, això s’ha anat recuperant i que els mercats i els analistes financers saben distingir molt bé entre determinades entitats que van tenir unes pràctiques irregulars i aquelles que sempre han actuat d’acord amb la llei i amb l’ètica, que és el cas d’Andbank.

Tot i això, considera que Andorra ha de lluitar contra l’ombra de ser un paradís fiscal?

S’ha de fer una tasca pedagògica i d’explicació respecte a les noves realitats. Andorra ha fet uns esforços extraordinaris per adaptar-se a les regulacions internacionals. És cert que encara queden molts tòpics i encara hi ha moltes creences basades en el passat, però això ja no respon a la realitat actual.

Les adaptacions a les normes europees faran que el sector bancari andorrà s’hagi de redefinir?

Jo crec que ja s’està fent molt de pressa i amb efectes molt positius. Aquí el paper de la regulació del BCE i de les autoritats monetàries en general és absolutament determinant. L’adaptació a la normativa europea és un camí inevitable i irreversible. És més, no veig alternativa.

Andorra és encara un país atractiu?

Andorra té moltes característiques per seguir sent un país atractiu. Estem parlant d’un país petit i amb unes limitacions geogràfiques evidents, però també d’un país que pot aprofitar el fet d’estar entre dos grans mercats: el francès i l’espanyol. Per tant, fer una estratègia, en terminologia aèria, de hub, que permeti abordar des d’Andorra aquests dos grans mercats.

I perquè empreses estrangeres s’instal·lin al Principat?

Sempre és possible. És una qüestió de regulació interna, ja que les empreses van allà on se senten millor tractades. Per tant, que hi hagi un govern business friendly és absolutament rellevant.

Com pot afectar l’acord d’associació amb la UE l’economia andorrana?

Al final, Andorra, encara que no pertanyi a la Unió Europea, pertany a aquest espai i no pot ser un indret aïllat del seu entorn i com més homogeni sigui amb aquest entorn millor. Sempre, però, intentant trobar els avantatges diferencials.